En els darrers anys els especialistes han detectat un augment de casos de gossos afectats per leishmaniosi que no han sortit del país. Tradicionalment, es creia que el mosquit que transmetia aquesta malaltia parasitària no habitava en altituds elevades. Ara, diversos estudis asseguren que fins als 2.200 metres pot haver-hi presència d´aquests insectes transmissors.

Zones humides, una temperatura constant i poc vent. Aquest és l´hàbitat ideal del flebòtom, el mosquit transmissor de la leishmaniosi en els gossos. Tot i que és un insecte característic de les zones mediterrànies, cada cop són més els casos d´animals afectats per aquesta malaltia que no han sortit del país. Una situació que s’ha produït al llarg dels darrers 7 anys i que va en augment.

El veterinari de Món Veterinari, Jordi Giné. indica que “Andorra ja ha entrat en zona endèmica de leishmaniosi” tot i que, a diferència de zones mediterrànies “la presència del mosquit és més estacionària”.

Per això es recomana la prevenció de la picada amb diversos sistemes. Per una banda les pipetes i els collars repel·lents i per l´altre la vacunació anual. I en cas de detectar els primers símptomes, visitar l´especialista.

Giné assenyala que es pot detectar “per petites lesions a la pell que no es curen, al voltant dels ulls, petites coixeres o inflamacions en les articulacions”. Es tracta de “petites lesions que es van cronificant i et fan pensar que el gos pot tenir leishmaniosi”.

A part d’aquestes petites lesions externes, la malaltia també afecta els òrgans interns, en especial els ronyons, i pot provocar finalment la mort del gos afectat. De tota manera, amb un tractament a temps, l’animal pot fer vida normal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada