La ruta que s’acaba d’inaugurar el proppassat diumenge 27 d’abril va aplegar un bon nombre de persones que van compartir una caminada pel mateix trajecte on els Càtars travessaven els Pirineus ara fa més de 700 anys. A Occitània és on la doctrina d’aquesta manifestació religiosa anomenada «Catarisme», va ser el centre del seu màxim exponent, que va tenir lloc entre els segles XII i XIII.

Un grup de persones de totes les edats van recórrer els 14 quilòmetres que separen Anserall de Castellbò, seguint una xarxa d’antics camins recuperada de l’oblit i que travessa una sèrie de paratges de mitja muntanya, que corresponen als municipis de les Valls de Valira i Montferrer-Castellbò.

Un expert guia va fer les explicacions d’alguns elements del Patrimoni Cultural que es troben al llarg de l’itinerari, com ara les tombes antropomorfes de Santa Euginia de la Torre. L’acta de consagració de l’Església data de l’any 916, fet que situa les restes del conjunt a l’entorn del segle X. Estava construïda amb la tècnica “d’opus spicatum”, un terme llatí que significa “espina de peix”, que és un tipus de construcció que s’emprava en els edificis de l’antiga Roma però quasi sempre es trobava en les construccions rurals.
Actualment només resta en peu una part de la paret de l’església dedicada a Santa Euginia i és molt possible, que també s’hi trobés una torre fortificada que protegia el conjunt, d’aquí que l’edifici s’anomeni “Santa Euginia de la Torre”. Al nord del temple és l’indret en el qual s’hi van descobrir les tombes esmentades, que van ser visitades pels caminants, ja que també formen part d’aquest itinerari històric.

El tram que s’acaba d’inaugurar és una “variant” de l’anomenat “Camí dels Bons Homes” que està inspirat en la vida del personatge “Guilhem de Belibasta”. Considerat l’últim “sacerdot càtar”, la història del qual va donar peu a l’escriptor i periodista Víctor Amela per a escriure la seva novel·la amb el suggerent títol de“L’Últim càtar” que també s’ha descrit com el “Càtar imperfecte”.

Guilhelm de Belibasta (1280 – 1321) és un personatge que la història considera real. Era conegut a tot l’Occident europeu i es va unir al “Catarisme” a principis del segle XIV. Considerada una creença herètica s’havia expandit per tota l’Occitània (actual Sud de França) des del segle X fins al XIV.

Els càtars, considerats heretges per part de l’Església Catòlica, la qual amb l’ajuda del Rei de França i de la noblesa francesa, va iniciar la persecució i l’extermini. De forma que la Croada i la Inquisició van perseguir als càtars sense treva. L’últim refugi càtar va ser al Castell de Montsegur, que va patir una gran derrota l’any 1244. Aleshores, els càtars van fugir a través de l’Ariège travessant els Pirineus per aquesta ruta que ara se’n diu el “Camí dels Bons Homes”. Van arribar fins al Berguedà (Bagà), Josa de Cadí i evidentment Castellbò, on els van acollir diverses cases senyorials d’aquests entorns.

Posteriorment quasi un segle més tard, va ser quan Guilhem de Belibasta va ser capturat a Tírvia l’any 1321. I després d’un breu captiveri a Castellbò, va ser portat a Occitània on va morir cremat a la foguera, fet que cal situar al segle XIV. Belibasta havia nascut a ”Cubières” al Llenguadoc i va morir en una època en que el Catarisme ja havia experimentat un gran retrocés per la pressió de la Croada i dels Inquisidors, per això va ser considerat l’últim càtar.

Tornant a la variant del “Camí dels Bons Homes”, s’ha de dir que enllaça Josa de Cadí, Castellbò i Tírvia, creant un bucle que travessa les comarques de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà per enllaçar de nou, amb el “Camí dels Bons Homes” a Tarascon sur Àriège, un cop superada la carena pirenenca.

Per altra banda, el projecte ara inaugurat, ha estat possible per la col·laboració del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Parc Natural del Cadí Moixeró, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, així com la Mancomunitat de Municipis per la promoció de l’Esquí Nòrdic. El seu desenvolupament ha comptat amb la coordinació tècnica del Consell Regulador del “Camí dels Bons Homes”. Un ambiciós trajecte global que va des de Occitània, (actualment Sud de França) fins al Berguedà (Bagà), passant per l’Arièja, el Pallars Sobirà, Josa del Cadí, i el Pirineu de l’Alt Urgell, etc. En el mateix context, el passat dia 10 de maig també es va fer una caminada popular per inaugurar un altre tram que uneix Llavorsí amb l’Alt Urgell.

Tot plegat aporta la continuïtat estratègica per al foment del turisme històric, alhora que permet la recuperació d’antics camins que d’altre forma serien oblidats pel pas del temps, que els faria intransitables a causa del creixement del sotabosc.

També s’ha de constatar que el “Camí dels Càtars” o “Camí dels Bons Homes”, coincideix en alguns punts en la ruta de Gran Recorregut del GR 107 (Des de Foix a proximitat del Castell de Montsegur, fins als entorns de la Seu d’Urgell.

Tanmateix aquest projecte, part del qual va ser subvencionat per la Comunitat Europea, podria permetre al Principat d’Andorra, desenvolupar un itinerari turístic propi, afegint un tram en la modalitat de senderisme i fins i tot ciclisme i/o genets.

La xarxa de camins segons els mapes consultats, pràcticament passa tocant al Principat d’Andorra en el límit fronterer, la qual cosa ( sota el meu modest punt de vista) podria ser interessant de desenvolupar per les autoritats i departaments corresponents. Ja que les activitats històrico-culturals constitueixen noves oportunitats pel desenvolupament del turisme transfronterer, que quasi sempre pot ésser coadjuvant del turisme en general i/o també de l’anomenat “turisme comercial” del Principat d’Andorra.

P.D.
Per saber més sobre les conseqüències posteriors de la Inquisició, recomanem rellegir el llibre titulat “Protestantisme i Inquisició a Andorra al segle XVI” (Problemes de competències i conflictes jurisdiccionals) escrit per l’ escriptora Montserrat Palau i Martí ( 1912-2004) doctorada en Lletres i Ciències Humanes per la Universitat de la Sorbona de París. Un documentat estudi que al seu dia va rebre el suport institucional del Consell Superior de La Justícia, aleshores presidit pel Sr. Josep Marsal i Riba.