Les cases d’ibèrics sovintegen. És notori. També que darrerament han entès que quedant-se rere del taulell esperant clients que demanin 200 g de pernil per sopar, no deixa massa beneficis. Per això, opció que aplaudeixo pel que té de promoció d’un gran producte i generació d’hàbits alimentaris, ofereixen l’alternativa d’esmorzar o berenar un dels seus entrepans. Opció perfecta, ideal, per escapar de la brioixeria més o menys industrialitzada que acompanya el cafè amb llet matinal o el tallat de mitja tarda.
Una altra cosa, fa poc, m’ha cridat l’atenció de les pernileríes (en podríem dir així, no?). La seva oferta, entre puces, minis, entrepans o bocatas, de menús. Menús que solen consistir en un o dos entrepans, la beguda que ho acompanya i el cafè que ho remata. Oferta que, siguem justos, no és exclusiva de les pernileríes i sovinteja als establiments d’entrepans.
Aquí és on m’agradaria fer la reflexió. Perquè diem estar molt capficats pels hàbits alimentaris dels ciutadans. Els matxuquem diàriament amb el sermó de les 5 peces de fruita o verdura al dia (sermó que em recorda el de les set paraules que castigà les Setmanes Santes de la meva infantesa) i les també cinc menjades al dia. I, per contra, no som capaços d’acompanyar la combinació tan mediterrània de l’entrepà de pernil, amb quatre fulles d’enciam i dos talls de tomàquet, o un grapat de mesclum, convenientment amanits. Fet que permetria reproclamar el dogma de la dieta sana, ara lligat a la proposta de dinar entrepans. O montaditos, que també valdria.
Si tardem, un dia d’aquests, els responsables d’hamburgueseries i similars que porten anys afegint dues fulles d’enciam i una rodella de tomàquet per damunt del bistec rus aplanat, ens prendran la idea, tornant a ser aclamats per molts, com a paladins del menjar sa. Us aviso. O posem la directa i som els primers o, com ciclistes despenjats a mig pujar un coll, quedarem fora de la cursa. Penso que ara hi som a temps. I tampoc és tan difícil. Un paté o quiche de qualsevol taula pública de França, mostra respecte per la verdura en forma de tast d’amanida. Què potser som menys mediterranis que ells?
