Les cases d’ibèrics sovintegen. És notori. També que darrerament han entès que quedant-se rere del taulell esperant clients que demanin 200 g de pernil per sopar, no deixa massa beneficis. Per això, opció que aplaudeixo pel que té de promoció d’un gran producte i generació d’hàbits alimentaris, ofereixen l’alternativa d’esmorzar o berenar un dels seus entrepans. Opció perfecta, ideal, per escapar de la brioixeria més o menys industrialitzada que acompanya el cafè amb llet matinal o el tallat de mitja tarda.

Una altra cosa, fa poc, m’ha cridat l’atenció de les pernileríes (en podríem dir així, no?). La seva oferta, entre puces, minis, entrepans o bocatas, de menús. Menús que solen consistir en un o dos entrepans, la beguda que ho acompanya i el cafè que ho remata. Oferta que, siguem justos, no és exclusiva de les pernileríes i sovinteja als establiments d’entrepans.

Aquí és on m’agradaria fer la reflexió. Perquè diem estar molt capficats pels hàbits alimentaris dels ciutadans. Els matxuquem diàriament amb el sermó de les 5 peces de fruita o verdura al dia (sermó que em recorda el de les set paraules que castigà les Setmanes Santes de la meva infantesa) i les també cinc menjades al dia. I, per contra, no som capaços d’acompanyar la combinació tan mediterrània de l’entrepà de pernil, amb quatre fulles d’enciam i dos talls de tomàquet, o un grapat de mesclum, convenientment amanits. Fet que permetria reproclamar el dogma de la dieta sana, ara lligat a la proposta de dinar entrepans. O montaditos, que també valdria.

Si tardem, un dia d’aquests, els responsables d’hamburgueseries i similars que porten anys afegint dues fulles d’enciam i una rodella de tomàquet per damunt del bistec rus aplanat, ens prendran la idea, tornant a ser aclamats per molts, com a paladins del menjar sa. Us aviso. O posem la directa i som els primers o, com ciclistes despenjats a mig pujar un coll, quedarem fora de la cursa. Penso que ara hi som a temps. I tampoc és tan difícil. Un paté o quiche de qualsevol taula pública de França, mostra respecte per la verdura en forma de tast d’amanida. Què potser som menys mediterranis que ells?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada