Si sou servits: Un bon moment

Sempre ho ha sigut. Però ara que cada cop estem més preocupats per la nostra alimentació, potser ho és més.

Perquè la primavera és, culinàriament, el moment de la veritat. Uns mesos en els que el producte no té cap excusa per no ser fresc i la cuina per no ser directa i simple. És a dir, uns mesos en els que qui no menja bo i sà és perquè no vol.

Els nostres pagesos cullen les seves millors faves, pèsols, espàrrecs o alls tendres de l’hort i duen al mercat els seus millors maduixots, nespres, cireres o albercocs. I, sortosament per nosaltres, als preus raonables que indueix la sobreproducció. És doncs el moment òptim per posar en marxa, igual que el règim per poder anar a la platja, la filosofia del kilòmetre 0. Del producte de proximitat que ens faci recordar els sabors de la infantesa als adults i que els fixi en el cervell dels infants. Perquè és ara que podeu fer, a tall de joc, la comparació entre el producte fresc i el producte conservat. Aquell que, aneu a saber per què, ens entestem en menjar tot l’any.

Aquest plantejament té una derivada interessant. La de les herbes aromàtiques que emprem a la cuina. No és cap secret que la majoria són herbes anuals o bianuals que cal renovar cada any. Aleshores, perquè no dedicar –fins i tot a la ciutat– un racó del balcó o la terrassa a mantenir-hi, durant aquests mesos, un parell o tres de testos amb les nostres herbes favorites? Per anar escapçant brots i enriquir de debò les nostres amanides, rostits o guisats de compromís. I per demostrar-nos quanta diferència hi pot arribar a haver entre una herba assecada (mal menor en temps de carestia) i l’herba fresca i acabada de collir.

I no patiu, no cal ser pagès per mantenir en condicions el julivert o l’alfàbrega. Llibres que donen explicacions no en manquen. Justament tinc al davant un dels darrers. Del test a la taula. Editat per Cossetània i que abasta tot el cicle vital de les herbes aromàtiques. Des de la plantació i cura del vegetal a la recepta de cuina. Per tant, no ho dubteu ni un instant. És un bon moment per refer ponts amb la cuina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *