Si sou servits: La llet crua, una obvietat

Soc dels que, de petit, encara anava a buscar la llet a una lleteria que hi havia a la meva Vilanova i la Geltrú. Amb un atuell que la mestressa omplia de llet que el ramader havia acabat de munyir de les vaques que omplien la vaqueria. Després, a casa, la mare la feia bullir al foc –una vegada, la gent no era tant primmirada- i, amb una mica de sort, podies sucar una llesqueta de pa amb la nata –el tel- que quedava al damunt de la llet en refredar-se.

Ara, com qui no vol la cosa, acaba d’esclatar una nova polèmica alimentària al voltant de la normativa aprovada pel govern de la Generalitat sobre la comercialització d’aquest tipus de llet. Una norma que semblaria destinada a posar ordre i donar seguretat a una pràctica que, al fil de l’evident recuperació de pràctiques de consum més natural y pròxim, guanya adeptes cada dia que passa.

Però no ens enganyem, el debat sobre la seguretat d’aquesta forma de consum s’està inflant intencionadament. Al meu entendre des de la política. La solució no està en buscar una llet higiènicament segura en qualsevol situació. El que cal és tornar a fer veure a la gent que la data de caducitat no és una garantia absoluta. Que han de posar de la seva part un comportament responsable que, lamentablement, ningú explica. I quan ho fa, és per ficar por al cos i empènyer la gent cap a un producte determinat.

No serè jo qui negui que la llet crua pot ser portadora de gèrmens. Però també haig d’alertar sobre els perills de la mala conservació de la llet pasteuritzada que ens volen fer veure com absolutament segura. Com si males pràctiques industrials no haguessin generat, també aquests dies, problemes higiènics amb alguna aigua envasada. O, per posar un tercer cas, reflexionar sobre l’enciam que comprem al mercat a la pagesa de confiança, que ha estat en contacte amb la terra i que, per tant, comparteix perill amb la llet crua tot i que, de moment, ningú ens exigeixi que el passem per aigua amb lleixiu per eliminar els possibles bacteris. Si us plau, una mica de seny.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada