Si sou servits: La cuina espectacle

Començo a estar amoïnat per la invasió desaforada de programes televisius on, diuen, la cuina té una presència essencial. Sobretot perquè els programes descriptius, aquells que t’ensenyen (en tots els sentits) com preparar un plat, perden protagonisme. Ara interessa més el farciment que el gall. Veure si aquell aprenent de cuiner s’ensorra, suporta estoicament la crítica del “savi” de torn o fins i tot si li replica, crida més l’atenció i té més pantalla que el procés de confecció del plat. Els dits programes de cuina –des de Master Chef a Joc de Cartes passant pels de convidats asseguts al voltant d’una taula o uns fogons per lligar o intercanviar tafaneries- mostren dos o tres plànols curts de la preparació del plat i la resta del temps, les imatges i els diàlegs poc tenen a veure amb la cuina. O si més no amb la divulgació de la saviesa culinària. Si fa o no fa, com a les tertúlies on els participants dediquen més temps a increpar-se que a dialogar o debatre. Amb la diferència que elles mantenen les formes, mentre en algun d’aquests programes tothom espera impacient que es perdin per poder gaudir de la baralla o la humiliació.

Digueu-me antiquat, però jo encara sóc dels que miro la televisió per aprendre. I, per tant, quan em fan un programa de cuina –i no un programa amb cuina- espero que tot comenci amb els ingredients i que, després, pugui veure les diverses etapes del procés, si pot ser amenitzades pels savis consells dels cuiners. Clar que el repte no és fàcil. L’enyorat Jaume Pastellé no perdia oportunitat de destacar la poca facilitat de paraula de la majoria de cuiners que explicaven el plat al seu mític Bona Cuina. Potser per això, els cuiners que dominen la galàxia televisiva no semblen ser massa reconeguts o respectats en el món de l’alta gastronomia. La forma ha anorreat el fons. El llegir ens ha fet perdre l’escriure.

La paradoxa és clara. Quan fan aquests programes “de cuina”, generalment en horari d’audiència, em jugo un pèsol que, a moltes cases, esperen la pausa publicitària per posar la pizza al microones.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.