L’argumentació és impecable. Oferir carn i peix lliures de pesticides, hormones, antibiòtics i contaminants, acabant al mateix temps amb el maltractament animal i permetent la regeneració de les espècies marines en vies d’extinció. Qui pot refusar una oferta com aquesta?
La pregunta és: Com pot aconseguir-se aquest miracle? La resposta és: Amb el cultiu de cèl·lules en laboratoris transformats en les piscifactories i granges del futur. Ja no es tracta de criar vaques o gambes. Es tracta de “produir” filets o cues de llagostí que puguin anar directament de la “fàbrica” a la cassola.
Tot sembla indicar, a més, que ja no hauríem de parlar en futur. La companyia nord-americana Just, havia deixat entreveure que, a finals del 2018, comercialitzaria nuggets de carn de pollastre obtinguts amb aquesta tecnologia. Sembrar una cèl·lula en un medi de cultiu i deixar que es multipliqui fent un teixit i fins i tot un òrgan.
Sembla, però, que la cosa està en “stand by” per un problema semàntic. Els legisladors nord-americans dubten si un producte com aquest pot ser considerat “carn” o cal buscar-li una altra denominació específica que no pugui confondre al consumidor.
I, mentrestant, les empreses del sector segueixen investigant. Del sud-est asiàtic arriben notícies d’avenços importants en la producció de carn de peix generada per cultiu cel·lular. En concret, en l’àmbit de la tonyina, tan valorada i preuada al Japó.
Acoll.. (perdó, espanta) el pensar com pot alterar això els nostres hàbits culinaris i gastronòmics. Perquè els conillets d’índies que s’han prestat a tastar aquests productes, parlen d’una carn de pollastre saborosa i amb una textura més suau del que és habitual. A més, les companyies ja han deixat clar que la via de divulgació que pensen utilitzar és la dels grans restaurants i la cuina experimental, ja que, de moment, el preu d’aquest producte és més alt que el del natural.
Natural? He dit natural? Potser haurem d’anar-li buscant un altre adjectiu per diferenciar-lo dels productes Frankenstein que ens amenacen.
