El que faltava. Des d’ara, quan tingueu un aliment al davant, no sols haureu de reflexionar si és sa en funció de les vitamines i compostos que aporta, i si engreixa o no segons les calories i composició. Caldrà també que valoreu si perjudica molt o poc al medi ambient, especialment afavorint l’escalfament global o malbaratant algun recurs com l’aigua. Ja comencen a circular rànquings de bons i dolents que, carallots com som, poden acabar desvirtuant la nostra correcta alimentació. Perquè, per exemple, la carn de vedella requereix molt espai per ser produïda i molta energia per ser transformada. El mateix que passa, evidentment, amb la mantega i molts altres productes d’origen animal ara criticats. Però no tot és tan clar. El meu venerat alvocat –vegetal ell- està també als primers llocs del rànquing dels dolents. Per la quantitat d’aigua que consumeix la planta, l’energia que cal usar per dur-lo a les nostres taules i la desforestació que generen les noves plantacions fetes per atendre la demanda creixent. Aconseguiran que, quan el trec a taula amb unes anxoves o amb un toc de mel, em senti culpable de maltractar el planeta?

Clar que, pel costat dels bons, m’arriben compensacions. Com la de saber que el llegum (mongetes, cigrons, llenties…) que tant valoro és un producte poc contaminant a més de sa i dietèticament equilibrat. Però cal dir que, tampoc aquí, els vegetals s’enduen la palma. Sorprenentment, el musclo –que jo tenia un xic oblidat per l’ombra de les depuradores- suma molts elogis. Sobretot per la seva capacitat de filtrar l’aigua del mar, millorant l’entorn i fent les aigües més transparents i ajudant així al creixement d’algues que redueix les emissions de carboni. Faig el ferm propòsit de donar-li més oportunitats a la meva cuina, dominada ara per cloïsses i tellines que, enterrades en sorra o fang, no fan res pel meu planeta.

Espero, però, que la reflexió no us porti al fanatisme. A dividir novament els aliments en bons i dolents. Cadascun d’ells és com és i té les propietats que té. I si alguna cosa té de bo la dieta mediterrània és la seva diversitat, derivada dels canvis en l’entorn al llarg de l’any.

Les amistats exclusives, les adhesions incondicionals, no solen ser massa aconsellables. Algunes, fins i tot són perilloses.