Vida, mort i resurrecció de Jesucrist, és el que ens narra la Setmana Santa, és sinònim de reflexió i sacrificis. És temps d’amor, perdó i època per meditar les coses que cal millorar i el que els humans facin per a la seva salvació.

Però des de fa anys la Setmana Santa s’ha convertit en unes petites vacances que s’utilitzen per fer turisme, anar-se’n a la platja, tradició, art o espectacle.

La dolorosa passió de Crist, injustament condemnat, no arriba a commoure el cor de molta gent, que pot apreciar el valor de la imatge, la riquesa del pas, el nombre de confrares amb hàbit de penitents o la bellesa dels llocs per on transcorre la processó. Per a molts, tot acaba amb la desfilada de l’enterrament de Crist, sense tenir en compte que el que confereix tot el seu valor a la vida, passió i mort de Jesús és la seva resurrecció, l’alegria de la Pasqua.

La notícia de la resurrecció de Crist no té valor per als que no creuen que hi hagi alguna cosa més enllà de la mort. La ciència de la matèria com a única garantia de la veritat, la reducció de les creences religioses a l’àmbit privat per no molestar els que no les comparteixen, com l’única competent per decidir sobre el bo i el dolent, el just i l’injust, la veritat i la mentida.

Estimar els altres com a un mateix; viure  l’austeritat, l’honradesa, com a formes imprescindibles per compartir i evitar la fam i la misèria; el domini de si mateix, el respecte per la vida i la integritat de cada persona, l’estabilitat de la família, acceptar les alegries i les penes de cada dia, evitar el mal i buscar sempre el bé

La Pasqua marca el final de la Setmana Santa, en què es commemora la crucifixió i mort de Jesús. L’ou en la història de la humanitat amb molts significats diferents que han estat parcialment transmeses a la celebració de la Pasqua.

Segons algunes fonts, la pràctica de regalar ous per Pasqua té el seu origen al segle IV. En aquella època l’Església no aconsellava el consum d’ous durant la Quaresma. L’ou s’utilitza com un aliment que és un símbol de la vida, la puresa, la fertilitat, com és natural per als càrrecs del deute, com a víctimes o com a regal de caritat. No obstant això, les gallines seguien fent “la seva feina” , alienes als preceptes i normes religioses. I atès que llençar els ous hagués estat un pecat, no quedava més remei que guardar-los.

Així, el diumenge de Resurrecció, primer dia en què aquest precepte ja no regia, es convertia en la data assenyalada per fer ús d’aquesta abundància i oferir una cistella d’ous frescos era sens dubte per aquesta època un magnífic detall. Però si a més els ous s’acolorien o es pintaven es convertien en un autèntic regal.

Us vull deixar una petita reflexió:
Un matí, Naru va embolicar un ou en un mocador, se’n va anar al centre de la plaça de la seva ciutat i va cridar als que passaven per allí: Avui tindrem un important concurs! va dir ¡qui descobreixi el que està embolicat en aquest mocador rebrà de regal l’ou que està dins!. Les persones es van mirar, intrigades. Naru va insistir:

El que està en aquest mocador té un centre que és groc com una gemma, envoltat d’un líquid del color de la clara, que al seu torn està contingut dins d’una closca que es trenca fàcilment. És un símbol de fertilitat i ens recorda als ocells que volen cap als seus nius. Llavors, ¿Qui pot dir-me el que està amagat?

Tots els habitants pensaven que Naru tenia a les mans un ou, però la resposta era tan òbvia que ningú va voler passar vergonya davant dels altres.

Naru va preguntar dues vegades més i ningú es va arriscar a dir alguna cosa impròpia. Llavors, va obrir el mocador i va mostrar a tots l’ou.

Tots vosaltres sabíeu la resposta va afirmar i ningú va gosar traduir-la en paraules. Així és la vida d’aquells que no tenen el valor d’arriscar:  les solucions ens són donades generosament, però aquestes persones sempre busquen explicacions més complicades, i acaben no fent res. Només una cosa converteix en impossible un somni: la por a fracassar.