Setmana Santa entre març i abril

Cada any, entre març i abril, al voltant de tot el món les persones catòliques s’uneixen per celebrar la Setmana Santa, reflexió que commemora el pas de Jesucrist a la Terra, la seva mort i resurrecció.

Un canvi profund que és la Quaresma, temps de rejovenir, temps de pensar, o pensar d’una altra manera. Tot i que la Quaresma sembla cosa de gent gran, no ho és, perquè la Quaresma no mira cap enrere, sinó cap endavant, no té por al canvi, al futur; ni tan sols es fixa en el temps passat com a millor, sinó que amb esperança el nostre cor és més tendre, més tou i més humà.

Perquè la Quaresma és temps per reflexionar sobre la vida de Jesús de Natzaret i com va viure, com es va comportar i com va acabar, mort a la Creu per salvar-nos a nosaltres de l’apatia, de la rutina i sobretot de la manca d’esperança.

Afirmem que la Quaresma és un procés (quaranta dies ) de rejoveniment, pel fet de ser un dinamisme de conversió. Els que van canviar, els que es van convertir, es tornaran joves en tot el seu ser i disposats a l’amor que ve en la Setmana Santa.

Setmana Santa és una història de Salvació per amor, sí per amor, ja que Jesús va donar la seva vida per nosaltres, perquè fóssim lliures en un món d’esclavituds. Quaresma i Setmana Santa no ens exigeixen tristesa i angoixa, ni sacrificis. El que ens exigeix és goig i esperança en la Resurrecció de Jesús i uns cors nous capaços de perdonar, tolerar i construir el Regne de veritat, justícia llibertat i fraternitat.

És qüestió d’esperit i no de paraules boniques. Necessitem esperit de conversió. D’altra banda, l’ambient social que ens envolta ens influeix de manera negativa: per les violències, pel materialisme, per la pèrdua de valors, per les ofertes de “cadascú a la seva”, “i què importa l’altre”. És l’individualisme el que segueix creant cors vells i insensibles al sofriment dels altres. Visquem la Quaresma i la Setmana Santa amb cors nous capaços d’estimar per ser més lliures i de servir, per ser més feliços aquí i ara.

La Setmana Santa va ser última setmana de Crist a la terra, la seva resurrecció ens recorda que els homes vam ser creats per viure eternament amb Déu.

– Ell no va venir al món per condemnar, però sense el seu amor les nostres vides s’extravien en temors i prejudicis.

– Ell no va venir al món per fer mal, però sense el seu amor les nostres vides són capaços de ferir-se en egoismes.

– Ell no va venir al món per sentenciar, però sense el seu amor se’n van les esperances d’intentar aprendre a creure i estimar.

– Ell no va venir al món per castigar, però sense el seu amor nosaltres castiguem a altres cors amb mil afanys.

– Ell no va venir al món per abandonar, però nosaltres ens allunyem de l’amor amb tantes distraccions i menyspreus.

– Ell no va venir al món per burlar-se dels nostres dolors, però sense el seu amor no sabem valoritzar el seu sacrifici per nosaltres en un patíbul.

– Ell no va venir al món per omplir-nos de religions, però sense el seu amor no podem aprendre a estimar els altres com a tu mateix.

– Ell no va venir al món per transmetre’ns, però sense el seu amor, no sabrien ajudar a qui pateix.

– El no va venir al món perquè plorem per la seva mort, sinó perquè visquem gràcies a la seva resurrecció.

– El no va venir al món per assenyalar els errors, sinó perquè aprenguem a convertir-los en virtuts.

– El no va venir al món per ensenyar-nos a morir, sinó perquè aprenguem a viure imitant el seu amor sanador i salvador.