campingLa  Comissió territorial d’urbanisme de l’Alt Pirineu, presidida pel director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha examinat avui l’avanç de set plans especials urbanístics per regular sengles càmpings i ha respost la consulta sobre un vuitè establiment. Els avanços dels plans contenen les mesures necessàries per garantir la seguretat dels usuaris en cas d’avingudes i, alhora, mantenir l’activitat.
 
Es tracta dels establiments Boneta (la Vall de Boí), Pont d’Ardaix (el Pont de Bar), Senterada (municipi de Senterada), la Mola i Voraparc (Espot), Aigüestortes (Esterri d’Àneu) i el càmping Serra, de Lladorre. El càmping La Torre (Espot) es considera exempt d’elaborar el Pla especial perquè no es troba es zona inundable i té totes les autoritzacions en regla.
 
L’any 2015, la totalitat dels càmpings de Catalunya van signar un acord de col·laboració per gestionar aquells establiments existents situats en zona inundable i que tenen una situació urbanística irregular. Així, els establiments vulnerables davant d’avingudes han de delimitar les zones inundables, garantir els temps d’evacuació, redactar un pla d’autoprotecció i un pla especial urbanístic per regular la seva activitat.
 
L’acord compta amb les signatures del Departament de Territori i Sostenibilitat, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Protecció Civil, la Direcció General de Turisme, la Federació de càmpings de Catalunya i l’Associació de càmpings de Barcelona.
 
D’aquesta manera s’estenia a tots els establiments catalans un primer protocol de col·laboració que es va signar l’any 2013 amb l’Associació professional d’empresaris de càmpings i ciutats de vacances de Lleida.
 
Una fornada de 42 plans especials
 
A la demarcació de Lleida hi ha 61 càmpings, molts d’ells situats en zones considerades inundables. La Comissió de l’Alt Pirineu haurà d’aprovar els plans especials de 42 instal·lacions. Ja va examinar un primer pla especial, el del càmping La Cerdanya de Prullans, que va servir com a prova pilot i com a orientació per a la resta de documents.
 
Es tracta, doncs, de tota una fornada de planejament que culminarà el treball iniciat fa anys per regularitzar, quan és possible, uns establiments que són font d’activitat econòmica per als municipis on es troben però que, en molts casos, van obrir les seves portes en una situació urbanística irregular.
 
Activitat compatible amb la gestió del risc
 
La voluntat d’abordar la problemàtica dels càmpings en zones inundables deriva de la seva especial vulnerabilitat en cas d’avingudes, atès que la tipologia dels elements que els formen resulta molt més fràgil que les edificacions.
 
L’acord signat amb tots els càmpings va establir la informació mínima i els condicionants que han de complir, així com el procediment urbanístic a seguir per a la seva regularització, fruit de la col·laboració entre el Departament de TES, l’ACA i Protecció Civil.
 
Així, els càmpings han de tramitar un Pla especial urbanístic que delimiti les zones d’acampada i de serveis; els allotjaments fixes i semimòbils, especificant l’estat actual, i, en el seu cas, les modificacions o ampliacions proposades.
 
Les dades mínimes per poder informar sobre la compatibilitat d’un càmping en zona inundable són les següents:
 
·         La delimitació de les zones inundables per a períodes de retorn de 10, 50, 100 i 500 anys, a partir de les millors dades disponibles.
 
·         L’existència d’un pla d’autoprotecció que permeti posar en marxa les actuacions necessàries per protegir els clients del càmping.
 
Amb aquestes dades a la mà, es possible determinar que l’establiment pot continuar amb la seva activitat sempre que, a més, es donin aquestes condicions:
 
·         Que el temps d’evacuació dels ocupants sigui inferior al temps disponible entre l’avís de l’avinguda i la seva arribada. O bé, que es prenguin mesures per reduir aquest temps, com ara:
 
o   Obrir noves vies d’evacuació.
o   Reordenar internament el càmping, per garantir que la zona d’acampada es pugui evacuar amb seguretat.
o   Establir zones de confinament properes per als usuaris.
o   Establir mesures estructurals per a la reducció del perill.
o   Adequar senyalitzacions, sistemes d’avís, protocols d’actuació, coordinació amb altres càmpings, etc.
 
·         Que el càmping disposi dels mecanismes, de cost variable, per detectar i prevenir quan es pot produir una inundació i que permetin assegurar-ne l’evacuació total.
 
 
Tots els establiments vulnerables han d’haver enllestit la redacció del seu Pla especial com a molt tard a finals del 2017.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada