Yaris Varoufakis, exministre d’economia de Grècia, en el seu llibre “Tecnofeudalism”, al meu parer, presenta una argumentació convincent de l’evolució del capitalisme. Impulsat pels guanys i l’explotació del mercat, s’ha anat transformant, degut a la dependència de les constants injeccions de diner als bancs centrals, des de la crisi econòmica de 2008, mitjançant emissió de deute o moneda.
Al seu parer, aquesta dependència ha deixat bona part del poder dels estats a mans de les plataformes digitals creant feus al núvol digital, on unes poques entitats controlen amplis aspectes de la vida i l’economia amb pràctiques a voltes monopolítiques. Passar de l’explotació, basada en el mercat, a fer servir els bancs centrals com a força impulsora, combinat amb la política expansiva de les plataformes digitals, dona com a resultat creixent un augment de les desigualtats.
Els governs, les institucions, les empreses i els particulars, depenem en gran mesura d’aquests feus digitals, la qual cosa limita la capacitat de les administracions de redistribuir la riquesa o realitzar canvis polítics significatius. El capitalisme constantment es reinventa o adopta noves formes, que globalitzen la pobresa, en lloc d’intentar globalitzar la riquesa. L’actuació dels gegants tecnològics sovint va més enllà de les regulacions nacionals, sobretot en matèria fiscal o antimonopoli.