‘Serem Atlàntida’ de Joan Benesiu

Joan Benesiu

Serem Atlàntida ha fet palés fins a quin punt Joan Benesiu era un escriptor necessari per al País Valencià. La novel·la, publicada per Edicions del Periscopi el passat 2019, va ser degudament reconeguda amb el premi Ciutat de Barcelona 2020.

Benesiu continua així una trajectòria literària que començà a veure la llum amb Intercanvi (Bromera, 2008) i posteriorment amb Gegants de gel (Edicions del Periscopi, 2015). El seu estil es caracteritza per l’articulació d’una escriptura a cavall entre la narració i l’assaig mitjançant la qual no només relata esdeveniments, sinó que obre espais de pensament per a reflexionar sobre qüestions força suggerents. A més, en un gest d’honestedat intel·lectual, Benesiu desplega el seu univers cultural citant en el text nombroses referències que van des de la filosofia, el cinema, la literatura i l’art, fins a la història o la geopolítica. En aquest sentit es pot dir que Serem Atlàntida és un llibre treballat, amb un estudi temàtic profund que ens convida a pensar i a mantenir en tot moment un ritme de lectura assossegat.

portada de Serem atlàntidaSerem Atlàntida conta el periple de Mirko Bevilacqua i Clara, una curiosa parella que junt amb el narrador viatja per diferents indrets d’Europa d’una manera poc convencional recercant, una mica inconscientment, alguna autenticitat inconcreta. Aquest enigma serveix al lector per introduir-se en un moviment metafòric al voltant de la nostàlgia. En un món dominat per la societat de l’espectacle, en què el turisme ha explotat i posat al descobert tots els racons existents, sembla impossible accedir a un paratge veritablement insòlit i desconegut. No obstant això, als protagonistes de la novel·la els queda alguna esperança i, com si d’un joc literari es tractara, s’aventuren a l’atzar resseguint els meridians, intentant trobar-se entre el bullici de grans ciutats europees, visitant ciutats fantasma com ara la mateixa Prípiat, o sovint zones fronteres com ara Trieste. Benesiu estira la literatura per a situar el relat i els personatges davant l’abisme de les situacions límit.

Serem Atlàntida ens obre així a l’inesperat i fins i tot desconegut. Aquesta temptativa, tothora present, capta l’atenció de qui llegeix atés que la història del relat pot canviar el seu rumb en qualsevol moment. A més, el moviment constant dels protagonistes, el seu trànsit per diferents escenaris, dota de gran dinamisme la novel·la. No hi ha una ubicació permanent sinó moltes. De fet, el desplaçament humà és un tret força distintiu en la literatura de Joan Benesiu.

Amb Serem Atlàntida reflexiona sobre el contrast “extraordinàriament lacerant” que mostra Europa entre vols low-cost, maletes facturades o agències de viatges, i exiliats que a les perifèries lluiten per sobreviure davant la frontera que suposa l’espai Schengen. Amb quina justícia es pot parlar de la gent exiliada com a “refugiats” tenint en compte la situació d’intempèrie i desemparança a què els llança Europa? El text suggereix preguntes d’aquesta mena perquè l’autor transporta la literatura als territoris de frontera.

La preocupació per aquelles identitats sotmeses a la radiació estrangera, és a dir, a la relació amb qualsevol forma d’alteritat, es palesa en les seues novel·les. En Serem Atlàntida, Trieste és l’espai narratiu amb major fixació. Es tracta d’una frontera triple o, en paraules de Benesiu, “d’una cruïlla plena de desigs”, la qual no ha deixat d’atreure nombrosos escriptors. La multitud d’ètnies, governs, llengües i interessos que ha albergat al llarg de la història reflecteix, en efecte, un potent xoc cultural així com una realitat identitàriament complexa. Trieste simbolitza la perennitat de les ciutats i les seues gents davant dels conflictes europeus i les nombroses mutacions frontereres. És Europa, amb tot, una Atlàntida perduda? L’Atlàntida –diu Benesiu– és “un lloc mític, un lloc que no hi és, però que pot orientar, que es pot buscar”. La nostàlgia, en el fons, constitueix una hibridació que –com el mateix títol del llibre– combina futur i passat. Serem Atlàntida ens convida a repensar el nostre llegat històric a fi d’albirar amb ulls crítics l’avinguda de nous horitzons polítics.

Per Victor Crespo Ribot / La Veu dels Llibres

TOTES LES NOTÍCIES