Ser motorista és un estil de vida, és aprofitar qualsevol moment per a agafar la moto i sortir a rodar, ja sigui a fer milers de quilòmetres com una sortida d’un parell de dies o, simplement, tornar el mateix dia. La qüestió és rodar i gaudir perquè és una manera de desconnectar o, millor dit, de connectar, però, amb un mateix, és com fer teràpia.

Ara bé, no s’ha de confondre amb la persona que només la fa servir per a anar a treballar perquè, en aquest cas, ho està fent per comoditat, degut a la circulació o per a estalviar en pàrquings. En canvi, el motorista ho fa per plaer, per a sentir el vent de front i, sobretot, per a gaudir de la conducció.

Depenent de la persona, sortirà en grup o anirà sol, però l’objectiu és el mateix, gaudir del camí i de l’experiència. Igualment, un factor comú entre els motoristes és la salutació que es fan quan es creuen, una salutació que cap altre mitjà de transport fa entre ells, posar els dits en forma de V.

És el senyal de victòria perquè els motoristes entenen que, anar en moto, és molt perillós ja que si cauen, el xassís són ells mateixos, el seu cos s’emporta tot el cop i, aquesta consciència de la situació, fa que gaudeixin encara més del viatge. També, encara que vagi sol, durant el camí es troba amb més motoristes i sembla que vagi amb ells, és un sentiment grupal perquè comparteixen les mateixes sensacions.

De la mateixa forma, si s’atura per a prendre qualsevol aperitiu i es troba amb més motoristes parla amb ells com si fossin amics. Anar en moto és l’excusa perfecta per a establir una conversa, no importa la marca, el model ni la cilindrada de la màquina, tots els motoristes són igual de respectats. Cadascun té la seva feina i el seu estatus social, però, una vegada damunt la moto tots són iguals i busquen el mateix objectiu, passar-s’ho bé amb la conducció. Anar d’un lloc a un altre gaudint del trajecte i, és precisament aquest objectiu, el que els fa ser previsors, ja que moltes vegades han de conduir sota la pluja, el fred i la calor, però, tot i així, ho gaudeixen.

També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri