Ser mare no només és donar a llum

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

Ser mare no és només donar a llum. Si ets mare, ja sabràs que la maternitat implica molt més, implica educar, cuidar i donar afecte i amor incondicional als fills.
Per ser mare no es requereix títol ni experiència. Però has de ser realista, els nens no arriben amb una guia d’instruccions sota de el braç. Ningú neix preparada per ser mare. Hauria d’espantar la idea d’assumir la maternitat? La veritat és que no, l’experiència de cada dona, és única, personal i incomparable.

Mare no vol dir només canviar bolquers, escalfar biberons o barallar-te amb els purés. Aquest només és el començament, el moment en què una mare s’adona que és capaç de fer qualsevol cosa per un món a què ha donat la vida. Aquest món és aquest fill en el qual hi ha milions d’il·lusions.

Ser mare significa canviar la teva vida, el teu temps i la teva forma de pensar pels teus fills. Significa donar tot el cor i lliurar les forces cada dia per treure als teus fills, àvia com vas fer amb nosaltres les teves nétes, endavant i ensenyar-nos a viure.

Significa tenir una raó de ser per a la resta de la teva vida. Voler aprofitar i esprémer cada moment al màxim. Tenir sentiments oposats en veure com creixíem, sentint aquesta i nostàlgia quan avancen donant passos de gegant per la vida.

Si hi ha un amor que puguem anomenar veritable és l’amor sincer d’una mare per mi va ser la meva àvia, un amor que al seu torn va ser etern i infinit. En realitat, implica seguir els passos d’uns petits mestres, els fills, els néts, fins que es fan grans. Amb només existir i sense saber-ho els fills i els néts els ensenyen a estimar de manera incondicional.

Ser mare, àvia significa mai més estar sola en el pensament, ja que una mare de veritat com la meva àvia va ser, sempre pensa doble: pels seus fills, les seves nétes i per ella. Una mare, la meva àvia, se sentia tremendament afortunada perquè sabia que els seus fills i les seves nétes eren el seu tresor més gran que podria tenir.

Gràcies Àvia la qual em va criar i es la que va fer de (la meva mare) gràcies per haver-me estimat tant, per sacrificar-te per mi i per la meva germana i per fer-me qui sóc.
Gràcies per les nits de desvetllament, per les privacions que per culpa meva vas passar, per les diversions que per mi vas renunciar i per haver viscut sol pendent de mi i de la meva germana.

Gràcies àvia per educar-me amb els teus valors.
Per ensenyar-me a fer servir els “bon dia”, les “bona tarda”, el “fins després” i les “gràcies”.
Per inculcar el respecte als majors i a tractar la gent amb amabilitat.
Per acostumar-me a demanar permís, a saludar amb un somriure i estimar les persones pel que són i no pel que tenen.
Per ensenyar-me a ser feliç amb el que tinc i amb el que puc obtenir.
Gràcies per treure el millor que hi havia en mi.

Cal cuidar a la dona que ens va donar la vida o simplement la que ens va criar o va deixar marcat el nostre camí. Com diuen per aquí, “no és mare la que pareix sinó la que cria” i a aquest ésser hem de respectar, estimar i cuidar. A mi em deixa, molt marcat el camí, l’única dona, la meva àvia Maria i mare per a mi.

La vida no inclou un manual d’instruccions, ve amb una àvia, mare, ties, etc. moltes felicitats a totes les de l’ món.

TOTES LES NOTÍCIES