En informacions recollides de centres sanitaris plenament reconeguts es constata que: “17 milions de persones pateixen cada any un ictus i les previsions indiquen augment del 34% en els propers 10 anys. L’ictus representa la segona causa de mort i la primera de discapacitat física en l’adult. Més del 40% dels pacients han de fer rehabilitació. En la fase post-ictus, es detecta una falta d’integració de les habilitats adquirides en la fase hospitalària”.

És en aquesta fase de post-ictus, on clarament es detecta una manca de tractaments adequats, per superar les seqüeles negatives de l’ictus. Les persones afectades tenen que recorre a serveis privats, al no ser contemplats en la cartera de serveis de CatSalut.

Caldria plantejar-se la creació de grups d’ajuda mútua, per intentar promoure la creació de tractaments moderns post-ictus, d’abast universal, mitjançant la participació activa de les pròpies persones afectades, acceptant plenament la neuroplasticitat, com la capacitat del cervell per “reciclar-se”, es tingui l’edat que es tingui.

Com a conseqüència d’aquesta acceptació, caldria tenir en compte l’aposta de l’Hospital de la Vall d’Hebron, que mitjançant la tele rehabilitació neurocognitiva, facilita la realització de pràctiques en el mateix domicili, amb un gran estalvi econòmic i de mobilitat.

La creació d’una xarxa de centres interrelacionats de telerehabilitació neurocognitiva, podria ajudar a moltes persones amb seqüeles post-ictus, fent accessible el seu tractament en el propi domicili.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada