El darrer article de la cineasta Isabel Coixet que he llegit explicava la història d’una dona amargada per la seva separació. Resulta que el seu marit l’havia abandonat perquè  havia perdut l’amor que havia sentit en un principi per ella. Però el detall més curiós, per mi, d’aquesta història força habitual (a qui no li ha passat quelcom similar?) és que narrava, com si fos transcendental, que quan va esclatar el conflicte l’home estava llegint la biografia de l’empresari Steve Jobs. Em va fer gràcia perquè, curiosament, un conegut meu em va assegurar el mateix. Va decidir deixar la seva dona mentre estava llegint aquest llibre. Sospito que no té res a veure i és una simple coincidència. Ho dic perquè quan vaig llegir aquest llibre (de l’escriptor nord-americà) tenia parella i la vaig continuar tenint temps després d’haver-lo acabat. Però la meva reflexió va per un altre camí no pel títol en sí. La lectura ens proporciona coneixements i si té una certa qualitat ens fa viatjar a móns desconeguts. Per exemple, i seguint amb aquest títol, amb la biografia d’Steve Jobs hem pogut conèixer com el fill adoptat d’una parella de classe mitjana va convertir-se en un empresari innovador que va barrejar el màrqueting capitalista més despietat amb una filosofia de la nova era aparentment incompatible. I com el seu brutal perfeccionisme, possiblement, va escurçar la seva existència ja que no va voler seguir tractaments convencionals per una malaltia, atès que preferia tractaments típics de la Nova Era. Es va posar en mans de metges convencionals quan ja era massa tard. O potser aquesta interpretació meva: l’anticonvencionalisme del seu caràcter i el seu egoïsme despietat el va fer brillar entre la multitud i, al mateix temps, el va matar, no són més que mers prejudicis meus. És la bellesa de la lectura: aquesta visió meva, segur, que és diferent de la de l’autor o d’altres lectors. Cada llibre és un món diferent i nou per cada un dels qui l’exploren. De fet, fa poc el vaig començar a rellegir i em semblava diferent. Quelcom que és impossible ja que no ha canviat res. Bé, sí, jo ja no penso exactament com fa un any i escatx quan el vaig tenir entre les meves mans per primer cop. I la meva interpretació, per tant, és diferent.

Per tant, potser una de les raons de la separació d’aquestes persones que han llegit la biografia d’Steve Jobs és, simplement, que han llegit llibres i s’han imaginat nous móns diferents als que tenen. I quan han aterrat en la realitat han descobert que aquesta no els satisfà i han decidit canviar-la. És a dir, no seria simplement el contingut del que es llegeix sinó simplement la lectura. I ara permeteu-me recordar que als antics esclaus negres dels Estats Units molts amos no volien que aprenguessin a llegir. Perquè llavors tindrien més coneixements i ja no estarien tant sotmesos als seus patrons i podrien imaginar noves realitats com, per exemple, que els negres i els blancs eren iguals i cap home havia de ser esclau d’un altre. O que la Bíblia dels seus amos blancs deia que tots els homes són iguals i que s’ha d’estimar els altres com a un mateix. I llavors perquè no he feien? De fet, és sabut que la gran majoria dels governants (potser tots?) prefereixen que els seus governats siguin el màxim d’ignorants possibles. Però imaginar-nos altres móns no significa necessàriament trencar amb el que hi ha. També podem llegir, tornem-hi, la biografia d’Steve Jobs i decidir què serem igual d’intensos en la vida laboral com ell o estimar els altres com, potser, només potser, ell va fer al final. Qui sap.