En aquest Any teresià el lema del Dia del Seminari és una de les belles frases de Sta. Teresa de Jesús, “Vostra sóc, per a Vós vaig néixer: què maneu que faci jo?”. És d’un famós poema seu en què s’ofereix totalment al seu Senyor, a qui estima sense reserva ni duplicitat. Sap que tot en ella ve de Déu, i vol tornar-li-ho amb generositat. Estimar, servir, donar-se sense retenir res… només desitjant i elegint ser estimada per Jesús, i tenir el privilegi de ser “Teresa de Jesús” i que Ell sigui “Jesús de Teresa”. El lema ens situa en el camí de l’obediència a Déu, i no dels gustos i interessos propis. Ens recentra en Déu, ens treu de tota mundanització que busca la glòria de si mateix i no la de Déu. Així parlava amb passió de formador el Papa Francesc als seminaristes i novicis el juliol de 2013: “Convertir-se en sacerdot, no és primer de tot una elecció nostra. Més aviat és la resposta a una crida i a una crida d’amor. Sento alguna cosa dins, que m’inquieta, i jo responc que sí. En la pregària, el Senyor ens fa sentir aquest amor, però també a través de nombrosos signes que podem llegir en la nostra vida, a través de nombroses persones que posa en el nostre camí. I l’alegria de la trobada amb Ell i de la seva crida porta a no tancar-se, sinó a obrir-se; porta al servei a l’Església”. Necessitem anar creant un clima favorable a l’escolta de la crida del Senyor amb atenció, i col·laborar perquè la resposta dels joves sigui humil, compromesa, totalitzant i eclesial.

En aquests últims tres anys a Espanya hem passat de 132 nous ingressos l’any 2012, a 311 el 2013, i a 347 el 2014, que en números totals significar passar de 1.307 seminaristes majors el 2012, a 1.321 el 2013, i als actuals 1.357 seminaristes. Signe real per a l’esperança. A la nostra Diòcesi tenim actualment 5 seminaristes, i en els dos últims anys hem pogut ordenar 3 nous sacerdots. Donem-ne gràcies a Déu! Les tres claus més importants de la pastoral vocacional continuen essent les famílies que viuen i transmeten la fe amb paciència i fervor; les comunitats parroquials missioneres, acollidores i vives, que practiquen la caritat i la cultura de la trobada, sempre recolzades per l’escola; i els mateixos sacerdots que són testimonis feliços de l’Evangeli amb autenticitat i coherència.

Hem de presentar de nou la vida com a “vocació”. Déu ens vol per a alguna cosa més que per ser feliços sols, rics i egoistes; que la vida es viu de veritat donant-la, regalant-la, posant-la al servei del nostre proïsme, a exemple de Jesús, fent-nos deixebles seus. “La formació dels seminaristes és una experiència discipular, que apropa al Crist i permet conformar-se cada vegada més a Ell”, proposa el Papa Francesc, i “no pot ser una tasca que s’acaba, perquè els sacerdots mai no deixen de ser deixebles de Jesús, no deixen mai de seguir-lo”. El Dia del Seminari, més enllà d’informar i de fer una necessària col·lecta d’ajuda, ha de ser un feix d’iniciatives d’intercessió confiada a l’Amo dels sembrats, perquè enviï més treballadors a les seves messes. Sense oració no hi haurà vocacions, no s’escoltarà la veu de Déu que crida, no creixerà l’Església, ni els evangelitzadors. Sense oració no hi haurà formació ni discerniment evangèlic. Sense oració, l’Esperit Sant no ens podrà donar els sants sacerdots que tant necessitem.