En la joiosa solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist Rei de l’Univers cloem l’Any de la Fe que venim celebrant des de l’octubre de 2012, convocats pel Papa Benet XVI i acompanyats en el seu segon tram pel Papa Francesc, qui darrerament ha tingut trobades significatives amb els seminaristes i novicis, amb els catequistes i amb les famílies. A tots ens exhorten a mantenir-nos ferms en la fe que professem, essent sal i llum per al nostre món, cuidant la relació personal amb Jesucrist, que ens revela el Pare i ens fa el do de l’Esperit Sant que ens transforma en apòstols i missatgers de la seva caritat ardent.

“Jesucrist és el mateix ahir i avui i pels segles” (He 13,8) totes les generacions podem conèixer-lo i gaudir de la seva amistat, que és vida i salvació. Ell és la Porta sempre oberta, que no es clou pas amb aquesta clausura de l’Any de la fe; resta oberta perquè hi passem, perquè entrem a la comunió amb el Pare del cel. “Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran” (Jo 10,9). I per la fe tenim accés a Ell, i per Ell a una vida nova, feliç, plena. Què seríem sense la fe en Ell? Després de la vida és el do més gran que mai hàgim rebut: “Sense mi no podríeu fer res” (Jo 15,5). “A qui aniríem? Només vós, Senyor, teniu paraules de vida eterna” (Jo 6,68). Agraïm avui tots aquells que ens han transmès la fe a través de l’Església santa, que pels seus fills i filles ens ha comunicat la fe i pel baptisme ens ha transformat l’existència i ens ha fet realment fills de Déu i hereus de la vida que no acabarà mai. Per això com aquella inscripció que vaig llegir en un rellotge de sol, podem dir: “jo sense sol, i tu sense fe, no som res”.

Jesús ens continua dient com al cap de la sinagoga, “No tinguis por i tingues fe” (Mc 5,36) i nosaltres volem respondre com el pare de l’evangeli: “Senyor crec, però ajuda la meva poca fe!” (Mc 9,24). Que la fe de l’Església que ens gloriem de professar en Crist, sigui la nostra gran força enmig de les tribulacions, les temptacions o les necessitats… i que per la gràcia de l’Esperit Sant la mantinguem fidelment fins al final de la nostra vida a la terra, quan el Senyor ens vindrà a buscar. “Tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic” (Jo 14,3).

La fe ens ha de posar en un camí de servei, d’entrega i donació per amor. La fe és esperança i la fe és amor. Fe, esperança i caritat són les tres dimensions d’una única resposta a l’amor tan immens que Déu ens té: “Tant ha estimat Déu el món que li ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna” (Jo 3,16). Alegrem-nos-en i que la nostra vida cristiana doni testimoni de la nostra fe, amb alegria, amb amor, amb valentia. L’Any de la Fe ha de deixar en nosaltres un pòsit de veritat, de goig sincer, de comunió filial i agraïda amb l’Església, de renovat compromís evangelitzador. Ha de conduir-nos a un convenciment que som comunitat unida i que s’estima, perquè el testimoniatge sigui realment creïble. I ens ha de dur a practicar aquesta fe i a alimentar-la amb la Paraula, els sagraments i l’amor sincer, el compromís de vida, perquè no sens mori o s’esllangueixi. La fe és un gran tresor. Per això en la clausura de l’Any de la fe i encarant la missió apassionant que tenim al nostre davant, units al Papa Francesc, li diem com els apòstols: “Senyor, doneu-nos més fe!” (Lc 17,5).