Com si d’una vàlvula d’escapament es tractés, de tant en tant l’astracanada tan típicament hispànica es materialitza i salpebra la tensió d’un conflicte polític creixent amb una xarlotada que ens deixa agafar aire i relaxar els músculs facials amb una bona rialla. És el que va passar fa tres setmanes en ocasió del viatge del vicepresident a Miami, resumit en aquest titular: “El marcatge del cònsol a Junqueras fa perillar un acord amb el port de Miami”. Es veu que el diplomàtic, que duu el pessoenc nom de Cándido Creis, pretenia que el text de l’acord comercial inclogués un esment al ‘Reino de España’.

És més que probable que tan quixotesc personatge (que encarna tota una manera castellana de veure el món) no llegís el Rodalmot que el març del 2014 vam dedicar a consulta. I és una llàstima, perquè potser s’hauria estalviat un ridícul tan còsmic que fins i tot les autoritats americanes van denunciar. La peça era una queixa per la rebaixa que significava suplantar el referèndum promès per una simple consulta, perquè entre consulta i referèndum, deia, no hi ha color: el referèndum és seriós i va a missa, i en canvi la consulta… Quan et consulten, et demanen el parer, però ja saps que no necessàriament et faran cas. Abans de prendre’ns el medicament consultem el farmacèutic, però després fem el que ens dóna la gana. Ben mirat, l’única consulta que ens prenem seriosament és la del metge.

Però com que resulta que consulta és un derivat precisament de cònsol, la cosa també li interessa a ell. Si m’ho permeteu reprodueixo el paràgraf on sortia: “en el procés d’aprenentatge del llenguatge, el nostre cervell adquireix una sèrie d’habilitats, entre les quals la d’establir categories (per exemple, d’importància) a partir d’indicis de tota mena. Dit d’altra manera: encara que siguem incapaços de raonar-ho, tenim una consciència verbal intuïtiva que ens ajuda a situar cada mot en relació als altres. En el cas que ens ocupa, aquesta mena de memòria atàvica adquirida posa en relació consulta amb el mot del qual prové, cònsol, que, si bé en temps dels romans era el primer magistrat, actualment és un diplomàtic de categoria inferior a l’ambaixador […] Fixeu-vos, perquè és molt revelador, l’expressió que s’usa quan un Estat s’enfada i vol picar la cresta a un altre: crida l’ambaixador ‘a consultes’. Com si, veladament, l’amenacés de rebaixar-li la categoria.

És clar que, coneixent l’Estat en qüestió, el més probable és que, en comptes de degradar-lo, el quixot hagi estat ascendit pel seu comportament heroic.