Sense vergonya

Fa anys, quan anaves a algun restaurant amb fama d’afartapobres, arribaven a dur-te una bossa de plàstic (sobretot quan havies demanat mariscada) per emportar-te el que no havies pogut endrapar i amb l’excusa que ja ho havies pagat. Ara sembla que alguns volen recuperar aquell costum utilitzant Pau Gasol com esquer. Encara que ningú es jugaria un pèsol a que el pivot català, quan va al restaurant, demana que li guardin i empaquetin el bocí d’hamburguesa que li sobra. Però, pel que sembla, cal que la gent es vagi acostumant a reclamar el que li pertoca. Ni que sigui una oliva que hagi quedat al platet de l’aperitiu.

Cert que, des de fa un temps (no massa, no siguem il·lusos) alguns restaurants tenen la sana costum d’entregar-te l’ampolla de vi amb el que no has consumit a taula però que has pagat íntegrament. Però això que és d’estricta justícia –tot i que molts sommeliers han acumulat experiència escurant ampolles de clients que ells no es poden permetre encetar o pagar- no hauríem d’esbombar-ho com a heroïcitat. Potser el que hauríem de fer és treure’ns del damunt el complex de pobre i, de la mateixa manera que no tenim manies per demanar la placa de l’ampolla de cava, demanar l’ampolla per poder fer la darrera copa a casa. Mentre llegim el correu electrònic acumulat.

També en el cas del menjar. Encara que aquí la cosa és més complicada. Sobretot si vas a un restaurant de gama alta i menú de 20 plats i no estàs disposat a sortir del local amb deu o dotze capses de mistos. Però també si vas a algun d’aquests restaurants on et posen la cassola a taula i et deixen repetir. Si tens dret a menjar-te tot el que hi ha dins, també deus tenir-lo a endur-t’ho, no? Com saber quina és la ració?

Sincerament, crec que estem perdent el nord i, aquí també, amb demagògia. Per fer el que lloen els veïns de taula de Pau Gasol, hi ha una solució molt més fàcil. Anar al restaurant, demanar els plats que vulguem, posar-los en una carmanyola, pagar religiosament i anar a menjar-los a casa.

Per Francesc Murgadas / ACPG – Redacció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.