Que difícil es fa tornar a caminar, tornar als teus projectes quan no creus en tu mateix. Quan has perdut la il·lusió, quan veus que no pots, quan veus que t’és impossible centrar-te. Com reprendre el camí quan et sents perdut? Quina és la direcció? I en cas d’haver-n’hi una, no sentir-se capaç de fer l’esforç.

Són moltes les persones que actualment se senten desorientades. La pandèmia va passar factura a molts nivells. Encara que sembli que està deixant d’existir, que no és així, les seves seqüeles són devastadores. És un problema de difícil solució, però no impossible de resoldre.

Primer hem d’entendre que al punt al qual hem arribat no ha estat en un dia, ni en una setmana, ni en un mes. S’ha arribat a estar sense creure en un mateix després de molts mesos. Per tant i encara que sembli evident, cal sortir de la mateixa forma en la qual ens hi vam ficar. A poc a poc. No cal tenir pressa, ni tan sols sentir il·lusió per res, només fer el que toca fer. Fer allò que ja sabem que funciona i sentir-nos orgullosos de tenir l’oportunitat de poder tornar a començar perquè hi ha persones que no han tingut aquesta oportunitat. Per descoratjador que sembli, per llunyana que estigui la meta. Només cal pensar a fer un pas i després un altre.

Tots els articles a www.juanjuncosa.com.