Sempre tens alguna cosa per a donar als altres

Lluís R. Samper Pascual

D’ascendència basca, JOSÉ “PEPE” MUJICA, expresident d’Uruguai, fa uns anys, en una universitat uruguaiana, adreçà unes paraules als joves, les quals foren àmpliament difoses a través de les xarxes socials. Malgrat el temps transcorregut des del moment que foren pronunciades, crec que són de plena validesa. Grau de vigència que podreu apreciar abastament per vosaltres mateixos, naturalment si el tema us interessa. Les frases del col·loqui estan expressades en un estil planer, però un xic heterodox, amb alguna que altra falta ortogràfica. En traduir-les al català, he intentat ser fidel al text original en castellà. Espero haver assolit el propòsit. Heus aqui un fragment:

“Si ets jove (o gran) has de saber això: la vida se t’escapa i s’esmuny minut a minut, no pots anar al supermercat i comprar vida. Aleshores, lluita per a viure-la, per a donar contingut a teva existència. La diferència de la vida humana, respecte a les altres formes de vida, és que tu li pots donar, fins a cert punt, una orientació a la teva vida. En termes relatius, tu pots ser autor del camí de la teva pròpia vida. No ets com un vegetal que vius perquè vas néixer. Després d’haver nascut, pots donar-li un contingut, o no. Pots alienar la teva vida i que te la compri el mercat i et passes tota la vida pagant targeta (de crèdit o de dèbit) i comprant andròmines. I tires endavant. Al final ets vell com jo, tot ple de reumatismes. Et vas barallar i, què vas fer en aquest món?.

Però, si vas tenir un somni, i vas lluitar per una esperança, i vas intentar transmetre-la als que romanen en aquest món, potser quedi una petita alenada, rodant pels turons i els mars, un pàl·lid record que val més que un monument, que un llibre, que un himne, que una poesia… L’esperança humana que es va realitzant en les noves generacions. Companys… Res val més que la vida. Lluiteu per la felicitat. I la felicitat és donar contingut a la vida, i rumb a la vida. I no deixar que te la robin. Per això no hi ha recepta, està aquí, en la consciència… si feu servir la meravellosa oportunitat d’haver nascut, gairebé miraculosa.

Per tant, un segon consell als joves: allò que és impossible costa una mica més, i derrotats són només aquells que abaixen els braços i s’entreguen. La vida et pot donar mil ensopegades en tots els ordres, en l’amor, a la feina, a l’aventura en el que estàs pensant, en els somnis que vols dur a terme; però una i mil vegades tens força per a tornar-te a aixecar i començar de nou, perquè l’important és el camí. No hi ha una meta, no hi ha un arc de triomf, no hi ha un paradís que ens rep, no hi ha odalisques que t’acolliran perquè morir-se a la guerra no vol dir això i punt. No, el que hi ha és una altra cosa, és la bellesa de viure al màxim, de voler la vida en qualsevol circumstància, de lluitar-hi i intentar transmetre-la. Perquè la vida no és només rebre, és abans que res, donar alguna cosa del que tenim, i per fotut que estiguis, sempre tens alguna cosa per a donar als altres…”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

[do_widget id=category-posts-pro-64]