El somriure és un idioma universal. Pot ser que no parlem el mateix idioma, però quan estem somrient, ens entenem.
Un somriure, pot fer que alegrem la vida dels altres, encara que no els coneguem i això ens enriqueix com a persones, el donar de nosaltres als altres.
El somriure no costa res, però val molt, enriqueix a aquells que el reben, sense restar a aquells que la donen, es produeix com un llampec, però el seu record de vegades dura tota la vida.
Però no podem oblidar que el somriure que té un component expressiu que neix des del nostre propi estat anímic, de manera involuntària, com una força inevitable de manifestar els nostres sentiments.
De vegades evitem expressar-nos somrient perquè la dinàmica de d’aquest condicionament de la vida, tan accelerat, tan fals i tan envoltat de prejudicis socials, no ens facilita la sinceritat i naturalitat d’una manifestació tan noble. Així que no oblidem aquest pensament que diu “la vida és un mirall, aprèn a somriure i ella et somriurà a tu“, per adonar-nos que el somriure il·lumina els colors del nostre propi ànim, encara que aquest no sigui el més favorable per somriure, ja que “de vegades, somriure és la millor manera de contribuir a canviar aquest món gris que ens aguaita cada dia”.
Ningú és tan ric que no la necessiti i ningú tan pobre que no pugui enriquir-se pels seus beneficis.
Crea la felicitat a la llar, encoratja la bona voluntat en els negocis i és la contrasenya dels amics.
És descans per als cansats, llum per als decebuts, sol per als tristos i el millor antídot contra les preocupacions.
Però no pot ser comprat, demanat, prestat o robat, perquè és una cosa que no rendeix benefici a ningú, llevat que sigui brindada espontàniament i gratuïtament.
I si trobes algú que estigui massa trist o cansat per donar-te un somriure, brinda-li un dels teus; perquè ningú necessita tant un somriure com aquell a qui ja no li’n queda cap de donar.
Estem en un moment en què el món ha oblidat somriure, en què les guerres, les barreres, els límits se’ns estan sent imposats. però hi ha alguna cosa que ningú ens pot treure i és aquest somriure de cada dia, lliurar-li al món, ser generosos amb altres encara que no els coneguem.
Somriu no costa res i val molt
