Hi ha persones que et marquen, que arribes fins i tot a estimar, persones que no són de la teva família però que te les sents com si ho fossin, persones que per algun motiu o altre admires i que fan que mai les oblidis per més que passin els anys.

Quan alguna d’aquestes persones marxa, sempre et queda el seu record, i si vas poder tenir la sort de passar una estona, per petita que fos, al seu costat, i més si la seva marxa va ser tràgica, la recordes sempre amb una estima molt especial i no l’oblides.

Recordo bé el 2 de desembre del 1988 quan va venir a Andorra, per un sopar d’homenatge que li va fer l’aleshores PB de Sant Julià de Lòria, avui dissolta, i al que vaig tenir la sort de poder-hi anar amb els meus pares, i així poder-lo conèixer. Va tenir una paciència immensa amb tots els qui vam voler encaixar-li la ma, fer-se la foto, demanar-li un autògraf… crec que entre tots no el vam deixar fer les postres ni el cafè, i ell obert a tothom, amb la seva amabilitat i bon humor.

Aquesta setmana ha fet 30 anys del penal que va aturar al camp del Valladolid, un 24 de març del 1985, i que va suposar assegurar matemàticament el títol de lliga pel Barça, un títol que arribava de la ma de Terry Venables després de 10 anys de sequera i que representava el segon en 25 anys.

D’aquell partit, tots els culers recordem la mítica narració del penal que en va fer un altre culer estimat, en Joaquim Mª Puyal, quan en aturar-lo li va etzibar amb tot el sentiment l’Urruti t’estimo!

Amb tot el que l’afició blaugrana l’estimava, i sabedors que era una garantia sota els pals de la nostra porteria, no vaig entendre ni acceptar mai el fitxatge “amagat” de Zubizarreta i la seva suplència, però encara entenc menys, avui per avui, que no fos recompensat pel Club amb un homenatge que de ben segur es mereixia quan va decidir penjar les botes.

Malauradament, l’homenatge se li va fer quan ja no el podia gaudir, i com a conseqüència de la seva tràgica mort en accident de circulació el 24 de maig de 2001. Aquest acte es va fer conjuntament amb els seus clubs anteriors, la Real Sociedad i l’Espanyol.

Sempre estaràs en el nostre record.