naudi-bartumeu

 

Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra vol un Impost sobre la Renda de les Persones Físiques que tingui un mínim exempt de 40.000 euros però que englobi les rendes del treball i de l’estalvi. Tal com han explicat el president del partit, Víctor Naudi, i el president del grup parlamentari mixt, Jaume Bartumeu, entre les 63 esmenes que han presentat a aquest projecte de llei, algunes de les més importants són perquè es calculi aquest mínim exempt, a partir del que es començarà a tributar, sumant la renda del treball i la de l’estalvi. D’altra banda, el grup mixt també ha presentat 41 esmenes al projecte de llei de bases de l’ordenament tributari, que consideren que és un mal text i que en repetides ocasions contradiu la Constitució donant més poder del que pertoca a l’Administració Tributària i atemptant el dret a la llibertat.

El grup parlamentari mixt ha presentat 63 esmenes al projecte de llei de l’IRPF i 41 al projecte de llei de bases de l’ordenament tributari. El president del grup, Jaume Bartumeu, ha explicat que tot i la demanda del grup socialdemòcrata de prorrogar el termini d’esmenes, SDP ‘ja havia fet la feina’ perquè consideren que són lleis urgents que no es poden demorar més.

Les esmenes que han presentat als dos projectes de llei són majoritàriament de fons, i tal com han reconegut Naudi i Bartumeu, modifiquen en profunditat els textos presentats pel Govern. De fet, tant és així que el president del grup ha reconegut que si en el treball en comissió es mantenen els principis essencials dels textos no hi podran votar a favor. Pel que fa a l’IRPF Bartumeu ha expressat que ‘vull creure que ens podrem posar d’acord’. Amb l’altra, en canvi, ha reconegut que ‘o s’elimina tot el que fa por’, referint-se als drets excessius que considera que es dóna a l’Administració Tributària, ‘o jo crec que no’ es podrà votar a favor.

Pel que fa a l’IRPF, Socialdemocràcia i Progrés vol una llei que no contempli dues bases de tributació -la renda del treball i la renda de l’estalvi- separades com proposa el Govern. SDP considera ‘més just, més simple i més eficient’ una base que englobi tota la renda juntament, i que per tant el mínim exempt afecti a la suma de la renda del treball i la de l’estalvi, en lloc de tenir un mínim diferent per al treball i un més baix per a l’estalvi.

Precisament, pel que fa a aquest mínim exempt personal, SDP proposa a través d’una esmena que se situï en els 40.000 euros, en lloc dels 24.000 que proposa el text. Així doncs, també opten per eliminar la bonificació del 5% que proposa el text inicial per a les rendes entre 24.000 i 40.000 euros. A més, SDP incorpora més deduccions familiars. Per cada descendent s’incrementa el mínim exempt en 2.500 euros, sempre que convisqui amb l’obligat tributari, i per cada ascendent a càrrec 1.250 euros.

D’altra banda, Bartumeu ha explicat que es vol ajudar els autònoms permetent que si un any els surt una quota negativa puguin posposar al següent exercici les deduccions, o fins a tres anys més tard. A més, no consideren adequada la deducció de 1.000 euros per vivenda habitual ja que opinen que es tracta d’un ajut a la vivenda que no té sentit si no varia en funció del nivell de renda, ja que ‘hi ha rendes que no necessiten cap ajut a l’habitatge’.

Entre les 64 esmenes a aquest text també s’introdueix la possibilitat que es puguin deduir les despeses generades directament per la feina amb un màxim de 2.500 euros. També volen gravar els guanys de capital de la venda d’accions de qualsevol societat ‘per evitar que hi pugui haver especulació fiscal’.

Pel que fa al projecte de llei de les bases de l’ordenament tributari, Bartumeu encara ha estat més crític que amb l’IRPF. Ha indicat que és un mal text, i que en diverses ocasions està en contra de la Constitució. De fet, ha indicat que ‘més valdria que se l’emportessin i el tornessin a fer’. I per aquest mateix motiu ha demostrat poca esperança en què es pugui arribar a un acord a través de les esmenes i hi acabin votant a favor en el debat al Consell General.

El president del grup mixt ha explicat que aquesta és una llei necessària perquè cal un control per a l’aplicació de la imposició directa, però que ‘és una llei que fa por’. Així, ha fet referència a la necessitat d’eliminar l’article que preveu que es puguin fer acords fiscals especials, per exemple amb un empresari estranger, i que aquests puguin tenir rang de llei.

També han esmenat el text per aconseguir que a l’hora de donar obligacions als tributadors i de donar dret a l’Administració Tributària per a l’accés a la informació, quedi garantit el dret a la llibertat i no es trepitgin, com asseguren que es fa, articles de la Constitució. Un exemple és que el text del Govern preveu que la Justícia hagi d’informar de tot el que és matèria tributària a aquesta administració, i SDP considera que això va en contra de la independència del poder judicial i de la seguretat jurídica.

Pel que fa a la demanda dels comuns perquè els grups esmenessin aquest text donant la possibilitat de crear una administració tributària comunal, Bartumeu ha informat que s’ha decidit no fer-ho perquè es considera que n’hi ha d’haver una sola d’estatal amb la participació dels comuns.

El darrer aspecte en què Bartumeu ha volgut ser molt concret és en la qüestió de les inspeccions. El grup mixt vol limitar l’accés als domicilis personals i professionals a un horari de despatx, i que només s’hi accedeixi en cas d’haver de fer comprovacions, i no per obrir alguna causa. Segons Bartumeu, el que s’ha intentat fer amb les 41 esmenes a aquest projecte de llei és ‘donar un mínim de constitucionalitat a un text que en té ben poca’.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada