Els consellers de Socialdemocràcia i Progrés han presentat un total de 72 esmenes al projecte de llei de modificació de la Llei de la CASS amb dos objectius principals. Segons ha explicat la consellera Sílvia Bonet, d’una banda es fa especial èmfasi en la revalorització de les pensions i de l’altra en donar un rol més important al Consell General per controlar la gestió financera de la CASS. En el primer cas, SDP proposa que les pensions es puguin revaloritzar amb l’IPC o amb un factor de sostenibilitat i que es revisin anualment amb la Llei del pressupost. Això sí, consideren que han d’incrementar-se com a mínim un 0,25% per ‘seguir el ritme de vida’, ha indicat Bonet. Pel que fa al segon aspecte, creuen que la gestió financera del Consell d’Administració de la CASS s’ha de presentar no només al Govern sinó també al Consell General per fer difusió dels comptes i ‘que tota la ciutadania pugui tenir aquestes dades’, ha afegit.
Fruit de les converses amb diversos col·lectius, els consellers generals del grup mixt han presentat 72 esmenes a la llei de la CASS. Així ho ha explicat la consellera d’SDP, Sílvia Bonet, que ha destacat la revalorització de les pensions i el major control del Consell General com a punts principals.
D’una banda, proposen que les pensions es revaloritzin en base a l’IPC o al factor de revalorització anual que es calcula amb diferents variables. Aquesta revalorització s’ha d’establir mitjançant la Llei del pressupost anualment i es fixa un topall mínim del 0,25% anual amb l’objectiu de ‘seguir el ritme de vida’, ha assenyalat la consellera Sílvia Bonet.
Bonet ha admès que amb aquest sistema també obren la porta a augmentar les cotitzacions ja que ‘si el Consell General ho considera ho pot modificar a través de la llei del pressupost’. L’objectiu, ha reconegut, és que la Seguretat Social ‘augmenti ingressos’ i per tant, tard o d’hora es preveu un increment de les cotitzacions que es podria instaurar de forma fàcil i anual. La consellera ha considerat que no s’ha d’esperar que passi la crisi sinó que es poden apujar ‘lentament de forma anual’ al voltant de l’1%, sense que suposi un gran impacte en els ciutadans.
Pel que fa al segon aspecte, des d’SDP demanen que es presenti el seguiment de la gestió financera de les branques general, de jubilació i del Fons de Reserva, així com els estudis actuarials de la CASS al Govern i a la comissió legislativa corresponent. També proposen fer públics els reglaments interns del Consell d’Administració de la CASS perquè tota la població tingui accés a aquestes dades i es faci de forma més àgil amb una obligació anual. A més, creuen que es fomenta la transparència i s’evita la ‘indefensió dels usuaris’.
Altres esmenes fan referència a introduir amb una cobertura entre el 25 i el 50% productes sanitaris prescrits per altres professionals de la salut que no siguin metges, que els autònoms majors de 50 anys que disposin d’una assegurança de salut privada amb més de dos anys d’antiguitat no estiguin obligats a cotitzar, que el grau de menyscabament per tenir una pensió amb el 100% d’invalidesa reconegut baixi del 75 al 60% o que el període de cotització per accedir a prestacions per incapacitat temporal en cas d’accident no laboral o malaltia comuna passi a 30 dies en comptes de 90 en els sis mesos anteriors als fets, ja que el període establert anteriorment s’equiparava al d’una assegurança privada i es considera un marge de temps ‘massa llarg’.
Per últim, els consellers del grup mixt han introduït algunes esmenes de nomenclatura sobretot per incloure despeses de promoció de la salut, que consideren que suposarien ‘un estalvi a llarg termini’.
