Doncs ara ho sabràs! Els que ja s’han jubilat gaudeixen amb plenitud de cadascun dels seus dies sense temors a l’oci o la solitud, creixen des de dins en un i en l’altra. Gaudeixen de la “vida”, perquè després d’anys de treball, criança de fills, mancances, desvetllaments i successos fortuïts bé val mirar el mar amb la ment buida o veure volar un colom des de la finestra.

Dins d’aquest univers de persones saludables, curioses i actives, la dona té un paper rutilant. Ella porta dècades d’experiència, de fer la seva voluntat. A la seva joventut, en què els canvis eren tants, va poder aturar-se a reflexionar què volia en realitat. Algunes es van anar a viure soles, altres van estudiar carreres que sempre havien estat exclusivament masculines, altres van triar tenir fills, altres van triar no tenir-los, van ser periodistes, atletes o van crear el seu propi “Jo”. Però cadascuna va fer la seva voluntat.

Reconeguem que no va ser un assumpte fàcil i encara ho van dissenyant quotidianament.

La gent gran comparteix la devoció per la joventut i les seves formes superlatives, gairebé insolents de bellesa, però no se senten en retirada. Competeixen d’una altra manera, conreen el seu propi estil …

Ells, els homes no envegen l’aparença de joves astres de l’esport, o dels que llueixen un vestit Armani, ni elles, les dones, somien amb tenir la figura estilitzada d’una vedet. En lloc d’això saben de la importància d’una mirada còmplice, una frase intel·ligent o d’un somriure il·luminat per l’experiència.

Els que vam ser nens fa 50 o 60 anys vam tenir i tenim la sort de no haver viscut guerres, encara que sí els seus efectes o seqüeles, que possiblement van marcar els nostres avantpassats, i que sentim en veure el retrat del seu record, però nosaltres vam ser i som alegres, positius i “vius” per naturalesa, tenim forces acumulades, som lluitadors i volem no només gaudir del descans del guerrer, que possiblement ens hàgim merescut, sinó d’una vida intensa, alegre, i compromesa de futur, que sabem i coneixem serà limitada, però precisament per això, volem viure intensament.

Al llarg dels anys de treball, hem aconseguit una independència econòmica que ens ha fet més lliures a l’hora de pensar i decidir. Durant unes quantes desenes d’aquests anys, ens hem dedicat amb intensitat a la defensa del treball de cada dia, i fonamentalment al desenvolupament integral de la família. Hi ha qui va decidir no tenir-la, altres van triar alternatives diverses, però al final tots ens hem situat per sobre dels 60, i m’atreviria a dir que amb la mateixa il·lusió, però amb força més responsabilitat, de quan vam complir els 20.

Hi ha un denominador comú en tots nosaltres, l’ànsia de viure i gaudir de la vida.Fins ara el temps ens havia condicionat alguns moviments, i equilibra la balança de dedicacions, que fins ara es estava del costat de la feina, i en contra de la família, oci, i altres activitats, que ara ens ocupen i omplen les nostres agendes.

Tenim el cap millor assentat i el cor més fort, al llarg d’aquests anys hem après a perdre i a guanyar, i això es concreta en una serenitat intensa a l’hora de rebre les bones i males noves, som més conscients i menys irracionals, això es manifesta en reaccions menys temperamentals i més equilibrades, però amb un fort sentiment vital. És com viure de nou plens de sentiments, sensibilitat, i ànsia saludable.

A canvi de la pèrdua d’imatge exterior de joventut, es guanya en bellesa interior, som més rics en sentiments, tenim una ànima més gran i una major capacitat de percepció de tot el que ens envolta. Els diàlegs són més concrets, directes i sincers.

Es pot dir que hem perdut la por a la mort i que d’altra banda estem totalment oberts a la vida. En conseqüència, som rics en energia interna, i desitgem compartir-la amb les persones que ens volen i a les que volem, trobem la felicitat en el camí i hem canviat les metes a llarg termini pels sentiments de felicitat a curt.

Nosaltres les persones de 50 ‘s 60’s i 70’ s d’avui, celebrem el sol cada matí i vam somriuuen per a si mateixes molt sovint. Potser, per alguna raó secreta que només sabem i sabran els del segle XXI.

2 comentaris

  1. Gràcies Eduard,pel teu comentari, i perdona per trigar en contestar-te.
    Roser Rj

  2. Ole Roser, m’encanta el que has escrit

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada