Després d’una llarga trajectòria de negociacions tripartides entre Govern, comuns i consellers generals, d’una llarga fase parlamentària i també d’una fase judicial que va acabar amb l’anul·lació d’alguns articles, el Consell General ha aprovat la modificació de la Llei qualificada de transferències als comuns. Tal com l’executiu ja va explicar quan es va donar a conèixer la sentència, s’han eliminat els punts assenyalats pel Tribunal Constitucional el passat mes de març i els diners que estaven dipositats en aquests articles, uns 4,4 milions d’euros, es repartiran de forma igualitària entre els set comuns.

El cap de Govern, Toni Martí, ha agraït la “lleialtat” dels consellers d’Unió Laurediana i Independents de la Massana, i també de la consellera independent, Sílvia Bonet, que de la mateixa manera que ho van fer l’octubre de l’any passat quan es va aprovar per primera vegada la llei, hagin tornat a donar el vistiplau a la modificació facilitant així la majoria absoluta necessària a les dues circumscripcions. “Era essencial adaptar una llei que feia anys i panys que s’havia de modificar”, ha assenyalat Martí. Un gest que també ha recollit el conseller general de DA, Miquel Aleix, que ha agraït la responsabilitat d’estat per permetre “d’una vegada per totes” tancar aquest llarg procés de la negociació de la llei de transferències

Martí ha insistit que el text permet atorgar un finançament necessari pels comuns a la vegada que es garanteix una transferència assumible pel Govern. El cap ha recordat que sense l’aprovació de la llei i la limitació a 55 milions a transferir als comuns anualment, aquesta quantitat hauria anat creixent exponencialment al llarg dels anys fins arribar als 65. “La llei és moderna i adaptada als temps actuals”, ha apuntat Martí. El líder de l’executiu ha expressat que la reforma aprovada aquest dijous no s’havia abordat des de l’aprovació de la Constitució, ara fa 25 anys. Un element que Martí ha aprofitat per rebatre a l’oposició i apuntar que “serà molt difícil que la canviïn en la següent legislatura perquè és una bona llei que ha generat consens entre la majoria dels comuns”, ha deixat anar.

Precisament la manca de consens és la principal queixa que ha verbalitzat l’oposició, a més de també posar sobre la taula altres models diferents als que finalment s’han aprovat. El conseller general del grup parlamentari liberal, Jordi Gallardo, ha defensat un sistema on la població i el territori tinguin més pes i ha recriminat el paper “sumís” de la majoria de cònsols, excepte Sant Julià de Lòria, per acceptar un model, que a parer seu, no respecte el sentit d’estat. Gallardo ha recriminat a Martí que hagi titllat, de manera implícita, de deslleials als consellers que no han votat a favor de la llei i ha recordat que els consellers generals juren lleialtat a la Constitució i no al Govern. “No veig que agraeixi a aquells consellers que vam portar les lleis al TC que ara han permès que s’aprovi un text que vagi d’acord amb la Carta Magna”, ha tirat en cara de Martí.

“Una reforma mediocre”. Així la qualificat el conseller de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) que des del minut zero que es va iniciar la tramitació de la llei ja va mostrar un parer completament oposat al que ha posat sobre la taula l’executiu. Pel conseller general del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, ha estat “una ocasió perduda” per consensuar i trobar un equilibri entre els set comuns. López ha recordat que malgrat la llei hagi comptat amb el suport de la majoria dels cònsols, les minories comunals s’han mostrat manifestament en contra del text legislatiu.

El conseller del PS ha insistit que la seva formació proposava un sistema alternatiu on algunes competències s’haurien de nacionalitzar i les transferències havien d’anar directament relacionades amb el nombre de competències traspassades als comuns en funció d’allò que afecta al territori, a la població o a la xarxa viària. “En el nostre model estan explicats d’on surten els percentatge de repartiment, d’on surten els seus percentatges?”, ha preguntat López. Una pregunta que ha quedat sense resposta concreta de Martí, que ha apuntat que ja s’havien explicat els fonaments dels criteris establerts en al llei per repartir els diners, però no ha concretat el perquè dels percentatges establerts.

És en aquest moment quan Martí, Gallardo i López s’han enganxat i s’han recriminat mútuament que el sentit del vot per a la llei anava relacionat amb els pactes electorals ja establers, entre PS i Liberals, o aquells que puguin venir, entre DA i Unió Laurediana i Independents de la Massana. Finalment, PS, SDP han votat en contra de la llei i Liberals s’ha abstingut. El grup demòcrata i UL+IM hi han votat a favor.