La sessió de Consell General d’aquest dijous ha començat amb el debat i l’aprovació de la primera Llei en què s’estableixen mesures contra la morositat amb els vots a favor del grup parlamentari demòcrata, l’abstenció del grup parlamentari mixt i els vots en contra del grup parlamentari socialdemòcrata. La llei estableix que el termini de pagament de factures per a l’administració pública i entre empreses no excedeixi els 60 dies, deixant la porta oberta a pactes per ampliar els terminis a 90 dies. El grup parlamentari socialdemòcrata ha votat en contra de la mesura perquè considera, entre d’altres, que calia reduir el termini progressivament fins a 30 dies i suprimir la possibilitat de pactar el termini fins a 90 dies, per la qual cosa, el president del grup, David Rios, ha assegurat que el text final no tindrà efecte i no millorarà l’economia andorrana. De la seva banda, des del grup mixt, Jaume Bartumeu, ha justificat l’abstenció del seu grup pels greuges comparatius que considera que imposa la llei a nivell de les indemnitzacions que es poden reclamar. El conseller demòcrata Carles Ensenyat s’ha mostrat convençut que la llei ajudarà a molts petits empresaris que actualment passen per dificultats, i ha reconegut que l’ideal seria que en un futur el termini es pogués escurçar fins a 30 dies.
El debat sobre la Llei en què s’estableixen mesures contra la morositat ha començat amb la defensa, per part del grup parlamentari socialdemòcrata, de quatre reserves d’esmena, que han estat desestimades. El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, ha defensat la necessitat de suprimir la possibilitat de pactar l’allargament del termini de pagament a 90 dies, ja que obre la porta al fet que els grans empresaris puguin imposar condicions abusives, i que el termini s’anés reduint progressivament fins a arribar a 30 dies el 2016. Rios també ha demanat que es votés a favor de fixar l’interès de demora en cinc vegades l’interès legal, i no el doble com ha quedat fixat finalment per evitar que els empresaris es financiïn a través del no pagament de les factures en lloc d’acudir als bancs; i d’introduir el concepte de mediació per solucionar conflictes.
En canvi, el conseller general demòcrata Carles Ensenyat, ha assegurat que la llei segueix la directiva europea, respectant la llibertat d’empresa però posant límits clars perquè no hi hagi abusos. També ha assegurat que l’ideal seria reduir el termini en un futur, però que no es podrà fer fins que no s’analitzin els fruits de la llei aprovada aquest dijous. Així, Ensenyat ha anunciat que en un futur el termini s’haurà d’escurçar a 30 dies per als pagaments de l’administració pública i a 30 dies amb possibilitat de pacte d’extensió fins a 60 dies per als pagaments entre empresaris.
Pel que fa a la modificació del càlcul de la mora que proposava el PS, el conseller demòcrata ha aprofitat per instar Rios a recordar quin govern va ser el que va abaixar l’interès legal, i ha dit que si bé fins al 5% l’interès legal seria superior amb la fórmula dels socialdemòcrates, a partir d’aquest percentatge, s’haurà de pagar més interès amb el sistema que finalment s’ha aprovat. Finalment, Ensenyat ha dit que en matèria de morositat, la mediació ‘no toca’, ja que en tot cas s’hauria d’aplicar un arbitratge, i ha criticat el PS per voler introduir aquesta figura sense estar legislada.
D’altra banda, el grup parlamentari mixt s’ha abstingut en la votació perquè, tal com ha indicat el seu president, Jaume Bartumeu, la llei s’ha millorat durant el treball en comissió, però continua sent perjudicial per als petits empresaris, que considera que estaran en inferioritat de condicions amb les grans empreses. Bartumeu ha dit que els petits empresaris podrien haver de suportar interessos massa elevats en cas de quantiats inferiors a 30.000 euros, i que considera aquest fet ‘confiscador i espoliador’.
