El Projecte de llei d’accessibilitat universal “assentarà les bases d’una Andorra més inclusiva, on totes les persones han de poder viure de la manera més autònoma possible”. Ho ha destacat la titular d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, durant la presentació del text a la premsa, que actualitza la normativa en matèria d’accessibilitat que està en vigor, tot afegint l’accessibilitat cognitiva a l’arquitectònica. Per a fer-ho, s’han tingut en compte les recomanacions en matèria d’accessibilitat del Comitè dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU i, a més, el projecte s’ha elaborat mitjançant un treball de col·laboració i participació en el qual ha intervingut el teixit associatiu.
Marín ha posat en relleu que el Projecte de llei segueix els principis d’accessibilitat universal, igualtat d’oportunitats i no discriminació, disseny universal i proporcionalitat i ajustos raonables, així com autonomia personal i participació. En aquest sentit, la ministra ha assenyalat que l’objectiu del text és garantir l’accessibilitat a totes les persones per a poder viure d’una manera independent i participar plenament en tots els aspectes de la vida.
Trini Marín ha apuntat que al Projecte de llei s’hi aborden, específicament, l’entorn físic (natural, urbanitzat i edificat), els transports, els productes, els serveis públics i d’ús públic i la informació i les comunicacions. Justament, la ministra ha remarcat que el text introdueix l’accessibilitat cognitiva per primera vegada, tot sumant-se a la norma en accessibilitat física ja existent.
Plans d’accessibilitat i solucions alternatives
La nova normativa implica que les persones titulars d’un servei, local o instal·lació públic i d’ús públic existents abans de l’entrada en vigor de la Llei, han d’elaborar un pla d’accessibilitat. La secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Cervós, ha puntualitzat que el Govern ha de determinar reglamentàriament, un cop s’hagi aprovat la Llei al Consell General, quins són els establiments que hauran de fer un pla d’accessibilitat.
En tot cas, el Projecte de Llei contempla el contingut mínim dels plans, els quals són un instrument que identifica i planifica les actuacions per tal d’assolir, progressivament, les condicions d’accessibilitat. Aquests, hauran de contenir, per exemple, la diagnosi inicial, les mesures d’intervenció i la planificació temporal.
En cas que es donin circumstàncies específiques –com per exemple limitacions orogràfiques o estructurals– que no permeten que un espai, un servei o una instal·lació pugui assolir les condicions d’accessibilitat sense requerir mitjans tècnics o econòmics que comportin una càrrega desproporcionada, es poden admetre solucions alternatives. És a dir, s’aplicarà el principi de proporcionalitat i ajustos raonables. La Comissió per al Foment de l’Accessibilitat emetrà un informe preceptiu sobre la idoneïtat d’aquestes i el Govern les validarà.
Accessibilitat a l’entorn físic
Entrant al detall dels àmbits d’aplicació de la normativa, en el cas de l’entorn natural d’ús públic s’haurà d’analitzar la possibilitat d’un accés universal als entorns naturals on es duguin a terme activitats recreatives, culturals, educatives o d’esbarjo, especialment als espais, àmbits o elements que estiguin concebuts específicament per a l’ús i el gaudi comú, garantint el respecte i la preservació del medi ambient.
En l’entorn urbanitzat, s’haurà d’estudiar la possibilitat d’accedir i utilitzar amb normalitat les vies, els parcs urbans i els espais exteriors d’ús públic. Els elements d’urbanització, el mobiliari urbà i les infraestructures han d’assegurar la seva utilització segura i autònoma. Finalment, en l’entorn edificat es reprèn l’establert a la Llei vigent i s’haurà de tenir en compte la possibilitat d’accedir i utilitzar amb normalitat els edificis i locals d’ús públic, els habitatges d’ús privat i públic, així com els edificis amb valor historicoartístic. Tot, tenint en consideració el principi de proporcionalitat i ajustos raonables.
Accessibilitat als mitjans de transport
D’altra banda, al Projecte de llei es mantenen els preceptes en matèria de mitjans de transport que es fixen a la Llei en vigor: la possibilitat d’utilitzar-los amb seguretat, comoditat i autonomia. Així, els proveïdors de servei de transport públic regular urbà i interurbà de viatgers han de garantir l’accessibilitat en tots els espais i elements que integren els mitjans de transport. Per això, els nous vehicles han d’incorporar sistemes d’accés, senyalització i informació alternativa.
Alhora, es preveuen llicències de taxi específiques i es recorda que els vehicles particulars conduïts o ocupats per persones amb mobilitat reduïda, degudament acreditats mitjançant un distintiu, gaudeixen d’espais de preferència en l’estacionament/aparcament.
Accessibilitat en la informació i en la comunicació
Al Projecte de llei també es determina que s’haurà d’analitzar la possibilitat d’informar-se i comunicar-se amb autonomia suficient per a fer accessible la societat de la informació a tothom. Per això, la informació digital ha de ser proporcionada en formats accessibles/alternatius i, a més de ser tècnicament accessibles, les interfícies digitals han de ser usables i comprensibles.
Els espais i els serveis d’ús públic han de disposar dels elements d’informació i de senyalització accessibles; i les entitats públiques i privades han de garantir que els seus sistemes de comunicació, incloent-hi serveis d’atenció telefònica i digital, siguin accessibles.
Accessibilitat en els productes
Pel que fa als productes, al Projecte de llei es fixa que les administracions públiques, així com fabricants, distribuïdors i importadors han de garantir que els productes que estiguin a l’abast del públic en general, bé per a ser utilitzats directament o bé per a ser adquirits per al consum, compleixin amb els requisits d’accessibilitat i els criteris de disseny universal establerts reglamentàriament.
Així doncs, els productes que estiguin a l’abast del públic en general s’han de dissenyar i de fabricar de manera que se n’optimitzi l’ús previsible per part de totes les persones i vagin acompanyats, en la mesura que sigui possible, d’informació accessible sobre el funcionament i les característiques d’accessibilitat.
Accessibilitat en els serveis públics i en els d’ús públic
Quant als serveis públics –com ara l’hospital o les escoles–, es concreta que les administracions públiques i els proveïdors de serveis públics han de complir les condicions d’accessibilitat disposades reglamentàriament. Els espais, processos i canals de comunicació dels serveis públics han d’estar adaptats per a garantir l’accés i ús autònom per part de totes les persones incloent-hi mesures específiques com senyalització adequada, materials en formats alternatius, assistència personal o mitjans tecnològics adaptats.
En el cas dels serveis d’ús públic –com ara els d’hostaleria, culturals o comercials–, a la nova normativa s’assenyala que aquests han de complir les condicions d’accessibilitat previstes reglamentàriament per a garantir que totes les persones puguin accedir-hi i utilitzar-los de manera autònoma i segura. Els proveïdors d’aquests serveis han d’adoptar mesures específiques per a assegurar l’accessibilitat en la informació, l’atenció i la prestació dels serveis, seguint els principis del disseny universal i d’ajustos raonables.