Benvolguts conciutadans,

Són diverses les vegades que la història ha situat Andorra en una cruïlla en què el nostre país ha hagut de decidir com s’adaptava al signe dels temps i com trobava el seu lloc en un entorn en constant evolució. Moments en els quals es constata l’esgotament de vells models i velles pràctiques i es fa necessari plantejar alternatives viables per al futur. Un moment així es va viure durant el procés de reforma de les institucions endegat a finals de la dècada de 1970 i que culminà el 1993 amb l’aprovació de la Constitució.

Amb la Constitució, Andorra accedia a la plena sobirania popular i a la resta d’atributs que encara li mancaven per poder ser reconeguda com un Estat en el sentit contemporani del terme. Des d’aleshores, el nostre país ha viscut en tots els àmbits una evolució sense precedents, que s’ha accelerat en els darrers anys. Podríem dir que la plena pertinença i participació d’Andorra en un món global en constant evolució ens situa permanentment en la cruïlla a què al·ludia al principi. Les andorranes i els andorrans hem d’aprendre a viure en el canvi constant, en l’adaptació constant; precisament, per seguir sent andorrans.

Però seria un error llegir l’evolució d’Andorra –i la història del nostre país en el seu conjunt- només com un procés d’adaptació a l’entorn. Andorra també –i sobretot- ha crescut i millorat per donar resposta a les inquietuds, a les necessitats i als anhels dels seus ciutadans. Els avenços que el nostre país ha fet en cohesió social, en respecte al medi ambient, en la creació d’un sistema educatiu propi que aposti per la qualitat i l’excel·lència i que convisqui amb les escoles ja presents al nostre país, en rigor i responsabilitat en la gestió dels recursos públics –tant dels Comuns com del Govern-, en la promoció de la cultura i de l’esport autòctons… tots aquests avenços són mèrit de les andorranes i els andorrans, del nostre amor per la pròpia identitat, de la nostra capacitat d’integrar persones i aportacions d’orígens diversos i de fer evolucionar el llegat dels nostres avant-passats perquè trobi el seu lloc en la modernitat.

Després de la crisi econòmica, social i de valors que van viure les societats occidentals durant la primera meitat de la present dècada, el món busca models en els quals emmirallarse.

Per això l’important ja no és tan sols adaptar-se i homologar-se en un món globalitzat, sinó també ser un model de qualitat i de bones pràctiques. I Andorra té molt a guanyar en aquest àmbit. Perquè en el nostre procés d’adaptació, d’homologació i obertura –tant política, com social i econòmica- els andorrans hem sabut preservar allò que ens havia fet grans en el passat. Andorra ha de ser un model de qualitat de vida, de seguretat ciutadana, de compromís amb el medi ambient i respecte pel paisatge, d’educació d’excel·lència, d’una oferta turística i comercial àmplia i diferenciada, de creació cultural, d’integració dels col·lectius amb major risc d’exclusió social… I també de bona gestió de les finances públiques, de transparència política i de pràctiques empresarials responsables.

El 1993 la Constitució va donar al poble andorrà la veu i el vot per poder decidir sobre tot això que acabo d’explicar. Totes les reformes dutes a terme en els últims anys són també instruments perquè el nostre país pugui seguir avançant i es pugui consolidar com un model de qualitat.

El 14 de març és un bon moment per recordar totes aquelles vegades en què Andorra s’ha trobat en una cruïlla i se n’ha sabut sortir; tots aquells moments difícils en què les andorranes i els andorrans hem sabut trobar el nostre lloc en el món i en la història; i és també el bon moment per fer balanç de tot el que hem avançat i ser exigents amb nosaltres mateixos per tal de continuar fent el camí que ens queda per recórrer.

La fita és clara: Una Andorra oberta, integrada i competitiva. Però això només són
instruments, l’objectiu últim és una Andorra basada en la qualitat, que doni oportunitats als
seus ciutadans i que es mantingui fidel als valors que sempre ens han fet grans.