S’aconsella menjar, únicament els bolets que poden identificar correctament les espècies, ja que cal tenir present que entre les diferents espècies de bolets que creixen al nostre entorn, n’hi ha algunes de tòxiques i molt perilloses, que en cas de ser consumides poden provocar a la mort.

Per tant, a l’hora de recollir i consumir bolets es recomana rebutjar-ne els desconeguts, i recollir únicament les espècies comestibles conegudes, que se sàpiga identificar sense cap dubte. En aquest sentit és important insistir en què són falses les regles de caràcter general per a la identificació dels bolets tòxics com, és per exemple l’ennegriment del gra d’all o de la cullereta de plata ja que “La farinera borda” (Amanita phalloides) bolet molt tòxic i força freqüent als nostres boscos, no es detecta amb aquestes proves, ni tampoc altres bolets també tòxics. També és fals que els bolets menjats pels cargols, o per altres animals, no són tòxics. Els bolets, com algunes plantes, poden ser tòxics per a l’home i no ser-ho per als cargols o altres animals.

Altres normes de recollida, conservació i consum que també s’han de tenir presents són:
• Per identificar bé un bolet s’ha d’arrencar des de la base perquè molts bolets tenen característiques identificatòries a la base del peu, com per exemple, anell i volva en el cas de l’Amanita phalloides, i si es tallen aquests caràcters poden quedar al terra, dificultant la identificació.
• Cal agafar els bolets que presenten un bon estat de conservació i deixar els que ja han començat a descompondre’s o que estan florits, amarats d’aigua o que s’han gelat durant la nit.
• Els bolets s’han de portar en recipients rígids i ben airejats, com ara cistells, per facilitar la ressembrada del bosc amb espores dels bolets, mai en bosses de plàstic, per evitar que s’aixafin o que fermentin. Un cop a casa, el millor lloc per a conservar-los és el frigorífic en el calaix de les verdures.
• Convé consumir els bolets el més aviat possible, ja que la majoria s’alteren amb força rapidesa, i es recomanable consumir-los cuits. Alguns bolets que són comestibles una vegada s’han cuit, podrien haver estat tòxics si s’haguessin menjat crus.
• També s’aconsella consumir bolets amb moderació i preferentment com a acompanyament, atès que alguns bolets són difícils de digerir.

En cas que s’arribi a produir una intoxicació, s’aconsella actuar de la manera següent:
• Als primers símptomes d’intoxicació, per poc importants que semblin, s’ha de consultar immediatament al Servei d’Urgències de l’hospital (116). L’eficàcia del tractament depèn, en bona part, de la rapidesa amb que s’actuï. Convé portar-hi les restes que es tinguin dels bolets, ja sigui els trossos que s’han eliminat en netejar-los o bolets cuits que hagin sobrat; això permetrà als especialistes del centre identificar l’espècie de bolets causant de la intoxicació i aplicar el tractament més eficaç.
• Quan són unes quantes persones les que han menjat els bolets, totes han de consultar el metge, encara que n’hi hagi que alguna que no presenti símptomes d’intoxicació aquesta també ha de consultar.

Pel que fa als símptomes d’intoxicació varien segons l’espècie que l’ha produïda, de manera que es poden presentar un o alguns dels símptomes que es detallen a continuació:
• forts dolors d’estómac
• suor freda
• vòmits dolorosos i continuats
• diarrees fètides i abundants
• vertigen
• postració total, deliris, al·lucinacions
•períodes alternatius de crisi i de calma

És important assenyalar que els primers símptomes es poden presentar al cap de poca estona d’haver menjat els bolets (normalment entre mitja hora i tres hores) o aparèixer passades algunes hores. Les intoxicacions més greus, en particular la causada per “La farinera borda” (Amanita phalloides), es manifesten després d’unes 8 o 10 hores, de vegades més. Per tant, el fet que els símptomes triguin a presentar-se és un indici que la intoxicació pot ser molt perillosa.