El Ministeri de Salut ha activat els protocols escaients pels casos de parotiditis (galteres) i recorda quines són les mesures de prevenció per no contraure aquesta malaltia. El Ministeri de Salut ha observat un increment de casos des de mitjans de desembre de 2019. Des del 12 de desembre s’han notificat a L’Àrea de Promoció, Prevenció i Vigilància de la Salut un total de 46 sospites de parotiditis, de les quals es té el resultat de laboratori de 42 (91,3%). D’aquestes són positives 41 (97,6%).

Els casos són principalment homes (52,2%), amb una mitjana de 28 anys (mínim de 18 i màxim de 49 anys). Dels 46 casos sospitosos, 35 (76,1%) referien estar ben vacunats, en 22 (47,8%) es va verificar la vacunació amb més d’una dosi.

La situació és similar en els països veïns, en els quals també s’ha observat un increment en els darrers anys i la notificació de diversos brots en joves, principalment universitaris.

L’Àrea de Promoció, Prevenció i Vigilància de la Salut està fent la investigació epidemiològica, el seguiment i l’aplicació de mesures per controlar la situació. Tal com estableix el protocol.

D’aquesta manera, s’està fent èmfasi en:

– L’aïllament de la persona simptomàtica fins a 5-7 dies des de l’inici de la inflamació parotídia.

– La revisió de l’estat vacunal, pel que fa a la vacuna triple vírica, de totes les persones que no hagin passat la malaltia i hagin estat en contacte amb un cas, l’administració d’una dosi de vacuna triple vírica si s’escau.

– La vigilància de símptomes en les persones que han estat en contacte amb un cas confirmat o sospitós durant els dies previs a l’inici de símptomes d’aquest.

Així mateix, es reforça el missatge d’extremar les mesures higièniques per evitar la transmissió per saliva: rentar-se bé les mans, no compartir gots, coberts ni altres estris que puguin estar contaminats, etc.

Les galteres (parotiditis epidèmica) és una malaltia vírica contagiosa que es caracteritza per la inflamació d’una o més glàndules salivals, generalment les paròtides. Aquesta inflamació sovint va associada a febre i dolor en la zona inflamada.

Normalment es tracta d’una malaltia benigna i autolimitada, però a vegades pot haver-hi complicacions, sobretot en persones adultes. Les complicacions més freqüents són la inflamació de testicle en el cas dels nois i d’ovari en el cas de les noies.

Aquest virus és exclusivament humà i la seva transmissió és de persona a persona a través de la saliva de persones infectades o d’articles contaminats amb aquestes secrecions.

La prevenció d’aquesta malaltia es fa mitjançant la vacunació. A Andorra fa anys que es vacuna contra les galteres. Actualment el calendari de vacunacions inclou l’administració de dues dosis de la vacuna triple vírica (xarampió, rubèola i parotiditis) a les edats de 12 mesos i 3 anys. Malgrat la vacuna no protegeix al 100% dels casos i que la immunitat pot disminuir amb el temps, és l’eina preventiva disponible més efectiva actualment.

El protocol d’actuació enfront aquesta malaltia inclou un seguit de mesures preventives i de control com la declaració nominal urgent de tota sospita de galteres a l’Àrea de Prevenció, Promoció i Vigilància de la Salut (APPVS).

A partir d’aquí s’inicia la verificació que s’ha procedit a l’aïllament respiratori del cas. S’alerta al personal sanitari del país. Es confirmen la presa de mostres per confirmar o descartar el cas (PCR en saliva i orina).

La investigació epidemiològica inclou una enquesta epidemiològica, determinació dels contactes, revisió de l’estat vacunal i recomanacions escaients. En casos sospitosos en edat escolar, es tramet una carta explicativa als pares dels alumnes contactes del cas a l’escola i de les activitats extraescolars, recomanant el control de la vacunació amb triple vírica.

Les autoritats sanitàries recomanen l’administració d’una tercera dosi de vacuna triple vírica quan s’ha identificat un espai/centre en el qual han coincidit més de dos casos. Es du a terme un seguiment de l’evolució clínica, es comuniquen els resultats analítics al cas o a la seva família i es comunica al personal sanitari de la resolució del cas descartant-lo o confirmant-lo.