El Dijous Sant, celebrat el dijous anterior al Diumenge de Resurrecció, es tracta del primer dia del Tridu Pasqual. En aquest dia l’Església Catòlica commemora la institució de l’Eucaristia en l’Últim Sopar de Crist. Durant els oficis d’aquest dia es celebra el lavatori de peus, i l’Eucaristia es reserva al “monument”, un altar eucarístic construït ex-professo, i en la qual es mantindrà fins l’ofici del Divendres Sant.
El lavatori de peus representa el moment en què Jesús arriba al Cenacle i renta els peus dels seus deixebles un a un. Un cop a la taula se celebra la missa, on el Senyor ordena als seus apòstols sacerdots i els indica que d’aquest moment en endavant ells celebrarien la missa. Quan finalitza el sopar, Jesús s’acomiada de la seva mare i surt en direcció a un hort d’oliveres, acompanyat d’alguns deixebles. Aquesta mateixa nit, Jesús és lliurat per Judes i posat a la presó on l’interroguen durant tota la nit. Aquest és un dels dies més importants de la Setmana Santa i el seu festeig inclou processons des de la matinada fins al dia següent, el Divendres Sant.
És un dia crucial en la litúrgia cristiana i la commemoració de la mort de Crist a la creu. Després del seu empresonament Jesús és sotmès a un judici, on pateix tortures aberrants. És en aquest mateix moment on rep la corona d’espines sobre el seu cap i li carreguen la creu. Així, Crist recorre la ciutat de Jerusalem amb la pesada creu de fusta en direcció al Calvado.
A hores del migdia el Senyor és crucificat. Més tard, per certificar la seva mort li claven una llança confirmant la mort. A la nit, els fidels desclaven el cos de Crist i el lliuren a la seva mare, per finalment enterrar en el sepulcre. Aquest mateix dia Judes, penedit de la seva traïció, es penja i acaba amb la seva vida.
Durant el Divendres Sant es realitza l’adoració de l’Arbre de la Creu i el Via Crucis.
És l’únic dia del calendari litúrgic on no se celebra l’eucaristia.
Dissabte Sant
Dia de la Setmana Santa en què l’Església catòlica commemora Jesús en el sepulcre. Dissabte Jesús jeia a la seva tomba per al desconsol dels apòstols que estaven convençuts que tot havia acabat. Mentrestant, la seva mare recordava les paraules del Senyor quan predeia «El tercer dia ressuscitaré”.
En aquest dia té lloc una de les principals celebracions religioses de tot l’any: la Vetlla Pasqual, que es realitza després de les 6 pm. La Vigília és la més gran i santíssima nit de l’any, la celebració antiga més important i més rica de contingut. S’hi vetlla per expressar que els fidels segueixen a l’espera, en la vigilància i en l’esperança de la vinguda del Senyor, del compliment del nou i definitiu pas amb ell.
Diumenge de Resurrecció: d’acord amb els escrits cristians, el Diumenge de Pasqua és el dia en què Jesús va sortir del seu sepulcre. Aquest fet és fonamental per al cristianisme. La història explica que quan es fa de dia, tres dones van al sepulcre on Jesús estava enterrat i veuen que no està el seu cos.
Un àngel els diu que ha ressuscitat.
Van on està la Verge amb els apòstols i els donen la gran notícia. Mentrestant, Pere i Joan corren al sepulcre i veuen les benes a terra. El desconsol que havien tingut la nit anterior es transforma en un goig general. Ràpidament ho transmeten als altres apòstols i deixebles i tots romanen amb la Verge tot esperant el gran moment de tornar a trobar-se amb el Senyor.
Van ser els primers cristians que van transformar la celebració de la Pasqua jueva a la festa cristiana de la resurrecció de Jesús de Natzaret, celebrada el diumenge següent a la lluna plena, posterior a l’equinocci de primavera (21 de març).
Aquesta festa determina a més el calendari mòbil d’altres festes, incloses entre elles la Ascensió (la pujada de Jesús al cel) que se celebra 40 dies després i la Pentecosta, 10 dies després de l’Ascensió. La setmana anterior a la Pasqua de Resurrecció és la Setmana Santa, que comença amb el Diumenge de Rams que commemora l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem.
La Pasqua és una data important en els calendaris d’altres religions a més de la cristiana. No obstant això, el que avui coneixem i les actuals celebracions de la Pasqua tenen arrels conegudes que comencen des de la mateixa paraula Pasqua. Part de la simbologia d’aquesta festa era el conill, adoptat com a símbol de fecunditat, que encara avui dia se segueix utilitzant en les decoracions d’aquesta celebració. Aquest element de la tradició d’Europa occidental mai va ser acceptat pels cristians ortodoxos, el que ens indica que és veritablement una icona aliena a la Pasqua religiosa. S’ha tergiversat i ha passat a ser una celebració infantil. Els ous i conills de Pasqua es venen en variades presentacions, des del tradicional ou de xocolata, fins ninots i joguines. I amb la pasqua es porta un mes més. Que tingueu bona Setmana Santa.