Saber fer vacances

És durant l’agost que seran bastants els qui podran fer alguns dies de vacances, amb un ritme diferent de vida. Feliços seran els qui hauran preparat aquests dies i els gaudiran de forma sana i joiosa. Valorem aquest temps de repòs o de canvi d’activitats, i visquem-lo amb sentit cristià.

És temps per al descans, de canvi d’activitat, de dormir més, variar els ritmes i trobar temps per a allò que ens agrada i que durant l’any no podem fer, des de més dedicació a la família, fins a viatjar o practicar esport o acostar-nos a paisatges nous. També Jesús cercava moments de descans i de conversa amb els apòstols.

És temps per a trobar-se un mateix, per a pensar i reflexionar, prendre algunes decisions que ens calen; temps per a cercar el recés i la quietud, com Jesús, que buscava la soledat per pregar el Pare llargament.

És temps per a dedicar-se més a la família i a les persones amb qui convivim tot l’any, temps per a conèixer-les més a fons, per a retrobar les arrels en els pobles dels nostres orígens; temps per a aprendre a compartir calmadament, sense presses, escoltant i comprovant que sóc escoltat. Temps per a agrair l’amor de la família i l’amistat dels qui ens estimen. Temps per a establir noves amistats o refer les antigues.

És temps per a retrobar i experimentar la bellesa de la creació, la natura, les muntanyes, el sol, el mar, la platja, l’acampada, les flors i els arbres, les caminades, el contacte amb els paisatges de la infantesa. I elevar l’acció de gràcies perquè Déu ha fet les coses tan belles i harmonioses.

És temps per a descobrir una bona lectura, música o film, un nou museu, un nou racó de la meva ciutat, un nou paisatge, un plat senzill que em porta a gaudir de la vida, a saber qui sóc i vers on vaig, a descobrir-me com a ésser “espiritual”, amb interioritat i amb anhels molt grans de vida plena i per sempre.

És temps per a dedicar-se al servei dels altres, amb colònies, campaments, cuidant un malalt o un ancià, regalant temps i interès, acostant-nos a persones i llocs que reclamen la nostra solidaritat, temps per a compartir amb els qui no tenen res, ni faran mai vacances, ni saben què és l’amistat i la joia de ser estimat.

És temps per a enfortir la fe en Déu, la confiança en el Pare del cel, que sempre té cura de nosaltres i ens estima amb la seva incansable i incondicional misericordia. Temps per a pregar, per a llegir l’Evangeli i participar de l’Eucaristia entre setmana, viscuda amb gratuïtat. Temps per a la intercessió i la visita a un santuari o un lloc on Déu ens ha parlat i se’ns ha fet trobadís.

Les vacances no poden ser un parèntesi evasiu de la nostra vida real, ni un viure sense normes, ni un temps de disbauxa o de despesa luxosa, ni uns dies d’irresponsabilitat. Han de ser un temps que ajudi la nostra coherència personal cristiana, viscut amb autenticitat i sempre amb la referència a Déu i al pròxim. Bones vacances, si en teniu!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada