És durant l’agost que seran bastants els qui podran fer alguns dies de vacances, amb un ritme diferent de vida. Feliços seran els qui hauran preparat aquests dies i els gaudiran de forma sana i joiosa. Valorem aquest temps de repòs o de canvi d’activitats, i visquem-lo amb sentit cristià.

És temps per al descans, de canvi d’activitat, de dormir més, variar els ritmes i trobar temps per a allò que ens agrada i que durant l’any no podem fer, des de més dedicació a la família, fins a viatjar o practicar esport o acostar-nos a paisatges nous. També Jesús cercava moments de descans i de conversa amb els apòstols.

És temps per a trobar-se un mateix, per a pensar i reflexionar, prendre algunes decisions que ens calen; temps per a cercar el recés i la quietud, com Jesús, que buscava la soledat per pregar el Pare llargament.

És temps per a dedicar-se més a la família i a les persones amb qui convivim tot l’any, temps per a conèixer-les més a fons, per a retrobar les arrels en els pobles dels nostres orígens; temps per a aprendre a compartir calmadament, sense presses, escoltant i comprovant que sóc escoltat. Temps per a agrair l’amor de la família i l’amistat dels qui ens estimen. Temps per a establir noves amistats o refer les antigues.

És temps per a retrobar i experimentar la bellesa de la creació, la natura, les muntanyes, el sol, el mar, la platja, l’acampada, les flors i els arbres, les caminades, el contacte amb els paisatges de la infantesa. I elevar l’acció de gràcies perquè Déu ha fet les coses tan belles i harmonioses.

És temps per a descobrir una bona lectura, música o film, un nou museu, un nou racó de la meva ciutat, un nou paisatge, un plat senzill que em porta a gaudir de la vida, a saber qui sóc i vers on vaig, a descobrir-me com a ésser “espiritual”, amb interioritat i amb anhels molt grans de vida plena i per sempre.

És temps per a dedicar-se al servei dels altres, amb colònies, campaments, cuidant un malalt o un ancià, regalant temps i interès, acostant-nos a persones i llocs que reclamen la nostra solidaritat, temps per a compartir amb els qui no tenen res, ni faran mai vacances, ni saben què és l’amistat i la joia de ser estimat.

És temps per a enfortir la fe en Déu, la confiança en el Pare del cel, que sempre té cura de nosaltres i ens estima amb la seva incansable i incondicional misericordia. Temps per a pregar, per a llegir l’Evangeli i participar de l’Eucaristia entre setmana, viscuda amb gratuïtat. Temps per a la intercessió i la visita a un santuari o un lloc on Déu ens ha parlat i se’ns ha fet trobadís.

Les vacances no poden ser un parèntesi evasiu de la nostra vida real, ni un viure sense normes, ni un temps de disbauxa o de despesa luxosa, ni uns dies d’irresponsabilitat. Han de ser un temps que ajudi la nostra coherència personal cristiana, viscut amb autenticitat i sempre amb la referència a Déu i al pròxim. Bones vacances, si en teniu!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada