Una bona comunicació ens acosta a les persones que ens importen, ens ajuda a solucionar els problemes i ens enriqueix la vida. Sovint creiem que ens expressem amb tota claredat i ens sorprenem quan la gent respon d’una manera diferent al que esperem.

Les nostres paraules, silencis i actituds tenen conseqüències a curt, mitjà i llarg termini, ens n’adonem o no. En ocasions ens és difícil parlar de certs temes perquè ens provoquen malestar, tristesa, vergonya, enuig, etc.

L’altra persona no és adivina. Si nosaltres no ho diem amb claredat, ella pot interpretar equivocadament. És diferent compartir alguna cosa important per a mi, que expressar una molèstia. No és igual demanar alguna cosa que atacar l’altre.

És diferent utilitzar la comunicació per conèixer a l’altra persona, que simplement per omplir un espai buit. És important tenir clar què espero de l’altra persona i saber si ella m’ho pot donar. No tots tenim la mateixa capacitat per escoltar, ajudar, comprendre, etc.

Si ens dirigim a la persona equivocada, l’error és nostre, no d’ella. Ningú pot donar el que en aquell moment no té. Si parlem en primera persona, expressant el que sentim i desitgem, tenim més probabilitats de ser escoltats. Si ataquem, començant les nostres oracions amb “la teva”, molt probablement l’altra persona se senti atacada i busqui com contraatacar.

Una comunicació important i personal necessita de temps i d’un espai adequat. Generalment en privat. Més que sentir les paraules o sons, saber escoltar vol dir entendre el que la persona em vol dir. Ajudar-lo a expressar els seus sentiments i idees. Mostrar el respecte i acceptació pel que diu, encara que no estiguem d’acord.

Acceptem la persona i les seves diferències però expressem, amb respecte, el nostre desacord.

Resoldre conflictes i diferències. Evitar males interpretacions. Demostrar el nostre respecte per la persona que parla. Aprendre del que escoltem. Evitar perdre el temps. Posar atenció, mirar als ulls de la persona que parla i mostrar-li amb els nostres gestos i expressió que ho estem escoltant.

No pensar en altres coses o en el que volem respondre. No interrompre. Preguntar sempre que tinguem algun dubte respecte al que ens estan dient. No reaccionar davant els desacords. Esperar que l’altra persona acabi de parlar, per contestar.

Quan no respectem o acceptem l’altre, no li donem importància a les seves opinions i sentiments. Ens burlem, ho ignorem, conversem el que ens explica, etc. Aquesta actitud porta conseqüències que potser ens molestin. Però nosaltres ho estem propiciant.

Recordem que cada persona és diferent i hem d’acceptar i respectar aquestes diferències. L’altra persona té el mateix dret que nosaltres a pensar i sentir de manera diferent.

No obstant això respectar no vol dir estar d’acord. Quan qualifiquem algú de determinada manera i ens formem una imatge d’acord a aquesta qualificació (l’etiquetem), ja no la veiem, ni l’escoltem.

Si estem enfadats, ressentits, etc., amb una persona, per situacions del passat, aquests sentiments impedeixen que hi parem atenció al que ens vol dir en el present. Qualsevol paraula o gest serveix com a detonador de les nostres emocions i perdem de vista el tema que volem tractar.

No importa si les nostres emocions negatives són resultat del tema que s’està tractant o no. Si són massa intenses ens impedeixen parlar amb claredat i escoltar amb atenció i respecte.

Quan hem estat criticats, rebutjats o ignorats o si, en el passat, els nostres esforços per aclarir els problemes van ser inútils, no és difícil tenir una actitud oberta davant d’una comunicació important. Recorda que cal fer l’esforç i estar conscients que és un altre temps i que en aquest moment tenim més eines i experiència.

A més sempre podem aprendre. El passat no té perquè ser determinant del nostre futur. Tots podem millorar la nostra comunicació. No importa en quants aspectes necessitem treballar. El veritablement important, no és el que ens falta per aconseguir, sinó allò que anem aprenent.

Els nostres esforços no són només pel bé de l’altre. És pel nostre propi bé. Som nosaltres els que vivim els resultats de la nostra conducta i de la nostra comunicació. Recorda que la pràctica i la paciència són molt importants. No podem canviar alguna cosa que hem fet durant molts anys en un moment.

El desig de fer-ho és bàsic, però per establir un nou hàbit necessitem practicar moltes vegades. No et renyis quan fallis, simplement reconeix que va ser un error i segueix endavant.