Em crida molt l’atenció perquè pel que sembla recorden de ser dominicà és només el 27 de febrer i estan equivocats.

Crec que per als dominicà rau en estimar i cuidar la seva terra, el paradís que Déu els ha regalat. En avenir-te amb els teus compatriotes sense rancúnies ni disputes. En tenir consciència a l’hora de triar a qui dirigiran “pels millors camins” la nostra nació.

Es tracta de reclamar els drets que els corresponen, no perquè sigui d’un partit o d’un altre, sinó per ser dominicà.

Solen aplaudir els presidents quan diuen el seu tan important discurs patriòtic i és quan s’adonen que són ells mateixos els que estan acabant i venent el seu país.

Podria seguir, però repeteixo, si els dominicans només la recorden el 27 de febrer, de res serveix.

En les seves bandera es proclama: “Déu, Pàtria i Llibertat” que sàpiguen viure i lluitar pel que en durant tot l’any, que cap ideologia política sigui capaç de persuadir i d’estar per sobre de l’interès nacional.

L’estudi del passat ens permet comprendre i entendre els problemes que planteja el present, cada vegada més complex i globalitzat. Coneixent els fets i tendències dels processos històrics de Llatinoamèrica i el Carib, podem tenir els elements fonamentals per discernir i optar per les alternatives que permetin construir un futur amb millors condicions de vida.

Passat, present i futur es relacionen i formen una simbiosi dialèctica, única i indivisible. El passat només es pot estudiar des del present i aquest, únicament sota l’anàlisi dels temps pretèrits.

El món actual per tant és la suma de tot el passat, el seu coneixement no implica que es pugui predir el futur de la humanitat, ja que la Història està subjecta a successos imponderables i conjunturals, que actuen en l’horitzó mundial en un moment determinat, modificant o alterant el seu curs.

La història ha de ser alliberadora, que ens doni una visió crítica d’aquest passat que verifiqui i actualitzi la memòria dels pobles colonitzats, oprimits i explotats per les potències. Una Història que aspiri a ser una ciència que lluiti contra l’oblit, actualitzant demandes populars, sempre pendents, i denunciant injustícies comeses pels poderosos. Els ponents en els seus treballs es corresponen amb una història compromesa amb les demandes socials de justícia, democràcia i llibertat, les quals marquen al món des de l’origen mateix de l’explotació de l’home per l’home. Molts dels conceptes impliquen que les persones sense distinció de credo, raça o gènere, tenen el dret inalienable a la feina, l’alimentació, la salut, l’educació, la cultura, l’habitatge i, en general, a tots els béns tangibles i intangibles necessaris per tenir una vida plena.

No, perquè moltes de les aspiracions que tenien d’unitat, molts valors dels nostres patriotes que van lluitar per crear una Nació estan sent cada vegada més oblidats. Avui dia, no hi ha respecte per l’altre, ni per la seva vida, les persones són més egoistes. Per això és més que necessari recordar, recordar tot el que van lluitar pel país que tenim i així valorar-los.

Els patriotes, representen un conjunt de valors: talent, sacrifici, compromís, honestedat, humanitat.

Actualment, en la nostra societat semblen faltar aquests valors. Cada dia observem gent que només pensa en el seu benefici personal, desatenent els drets dels altres, no només els funcionaris, sinó també les persones que no respecten les lleis de trànsit i generen accidents, els que, quan concórrer a una institució a fer un tràmit, es molesten per petites coses. Sembla que hem perdut el respecte entre nosaltres. És difícil llavors que ens respectin com un país.

Quina era la importància de la Independència?

La declaració de la independència és necessària perquè poder prendre decisions.

Cal definir la forma de govern que hem d’adoptar, dictar les lleis que regiran, determinar qui podran ocupar els càrrecs més importants.

A més és imprescindible fer canvis socials i econòmics.

Com vivim la independència en l’actualitat?

No som realment independents, perquè sempre depenem d’altres persones per viure. Per exemple, si hi ha treball depenc de la persona que em pagui, i aquesta persona depèn de mi, que jo li faci i compleixi la feina.

En realitat, avui dia podem dir que hi ha moltes coses que vam aconseguir obtenir arran de la independència i que conservem avui en dia. I altres coses que a través de la història es van perdre. La independència va ser un esdeveniment summament important per a tots els països que el van viure. Van poder sortir de l’opressió i proclamar el que tant desitjaven ser lliures. En tots els països Llatinoamericans es va crear una Constitució en la qual cada país va establir els drets i deures dels ciutadans. el Dret a la vida, llibertat i felicitat;

En tots els estats poc a poc es van anar creant aquests drets i així es van anar deixant pràctiques com ara l’esclavitud i el racisme.

Quan parlem de prendre les nostres pròpies decisions parlem de la lliure expressió dels nostres sentiments i opinions, coses que encara moltes vegades no són permeses.

Una cosa molt important és la nostra cultura, aquestes coses que són el que ens uneix, i es que ens identifica dels altres països. Les tradicions les estem perdent, el que abans eren vitals per a la formació d’una persona, ara s’estan perdent. En realitat el que es volia era viure de nosaltres per a nosaltres. Això el que vol dir no és que no puguem fer coses que no són del nostre país, pel que fa és que preferim els costums d’altres països que la nostra.

Avui dia podem dir que moltes de les coses importants que es procuraven si es van poder obtenir, i si es van poder mantenir durant els anys. Però també que hi ha aspectes que es procuraven tenir, que simplement no es van aconseguir tenir i altres aspectes que es van anar esvaint a la història.

La independència la vivim com un acte que se’ns imposa,som independents, tenim veu i vot. Potser les úniques cadenes que ens lliguen són la nostra falta d’humilitat i harmonia.

La independència absoluta no existeix en el món actual. De tota manera, encara no aconseguim construir una societat veritablement igualitària, com van somiar els patriotes de principi del segle XIX.