El Rottweiler és un gos molt fort i resistent però, a l’igual que passa amb altres races, té especial tendència genètica a patir unes certes malalties.
Així, com a principals malalties hereditàries de tipus ossi, els gossos d’aquesta raça poden patir osteocondritis dissecant i displàsia de maluc. La displàsia de maluc és un dels trastorns comuns en gossos de la grandària del Rottweiler i és un problema que impedeix que el cap del fèmur encaixi de manera correcta en ell. Això provoca dos símptomes característics: el dolor que apareix amb la mobilitat, i coixesa més o menys important, depenent de la gravetat de la malaltia.
Quant a l’osteocondritis dissecant, cal dir que té lloc quan l’os de l’espatlla creix de manera deficient, i dóna lloc a un excés de cartílag. El subministrament de sang es veu afectat, i el resultat de tot aquest procés és que apareixen zones amb una gran quantitat de cartílag, que són menys resistents a la tensió mecànica, en comparació amb l’os que és més fort i dens. Els seus símptomes més habituals són la coixesa, la incapacitat de suportar el pes sobre l’extremitat afectada, el dolor i la inflor de les articulacions.
Així mateix, el Rottweiler, com a gos de gran grandària, té predisposició a patir torsió gàstrica. Es tracta d’una feblesa dels lligaments de l’estómac, que els impedeix subjectar-lo de manera adequada. Això pot arribar a provocar que l’òrgan giri sobre si mateix, impedint-li buidar-se i, fins i tot, afectant la circulació sanguínia de la zona. És bo intentar prevenir aquest problema donant el menjar al gos de forma dosada, i evitant que faci exercici havent dinat, així com que acumuli gasos en el seu estómac.
Finalment, destaquem que els gossos d’aquesta grandària poden patir altres malalties, com l’hipotiroïdisme o l’estenosi subaòrtica, una de les disfuncions més habituals del cor, que provoca problemes
de respiració i fatiga, entre altres símptomes.
Tingues sempre present que les malalties del Rottweiler poden ser tractades. Si vols que el teu gos tingui una bona qualitat de vida, no dubtis a portar-lo a la consulta del veterinari perquè t’aconselli sobre les pautes a seguir.
Per Wikipets.es