Em refereixo, com és natural, a aquesata forma de protesta que consisteix a impedir el pas de vehicles per una via de comunicació i en què últimament ens estem especialitzant. Des d’un punt de vista etimològic, tall no té gaire misteri perquè és un derivat postverbal de tallar, igual que detall o talla, per exemple. Ja és una mica més curiós que el taleare llatí provingui de talea, ‘rebrot, esqueix per a trasplantar’. Curiós, i revelador, perquè aquest signifcat que dona origen de la família remet al concepte de fragment, no pas al de ‘Incisió feta amb un ojecte tallant’; és a dir, al que no fa gaire fèiem servir per referir-nos al segon plat: “I de tall què voldras?”; és a dir, de ‘tros de carn, peix o formatge que es menja en un àpat’ (observeu que el tall no té per què ser necessàriament un bistec de vedella, també pot ser un llom de lluç).

Per si algú no se n’havia adonat, som davant d’una família que tendeix a les magnituds mitjanes tirant a grosses. D’entrada, tall és un mot molt polisèmic: al GDLC té ni més ni menys que nou accepcions, que sumen un total de quaranta-quatre sub-accepcions, poca broma. Entre les quals la penúltima de la segona accepció (‘Acció de tallar’), la que remet a aquella manera entre jocosa i reivindicativa que tenen els barcelonins de referir-se a el Corte Inglés, el Tall Britànic (la que correspon a l’exemple “Un vestit de tall italià”).

Però és que l’ètim mateix ja és generós, atès que de tallar se’n deriven més d’una cinquantena de mots, des de paraules quotidianes com detallista o retallar a altres d’extravagants com tallusquejar contratall.    Fent honor a aquesta característica familiar, una de les particularits de tallar, reservada a verbs de primera necesstat, és el gran nombre de compostos: tallabarder, tallacigars, tallaferro, tallaungles… No caldria gaire fantasia per afegir-hi un tallacarreteres, o tal vegada tallavies, de significat meridianament clar.

Com a colofó, m’ha sorprès descobrir ‘anar al tall’ en el sentit d’anar a fer feina, expressió per a mi desconeguda. M’ha evocat la castellana ‘ir al tajo’; segons l’Alcover-Moll, provindria del significat que tenia tall a Mallorca de ‘Conjunt de treballadors que fan una feina plegats’.

Ara bé, de totes les accepcions que us deia, la més interessant, trobo, és la setena: sinònim de partió. En quin dels seus significats? Doncs en el de “Línia divisória entre dues possessions o territoris”. Una partió estatal, per exemple. Ho dic a tall de conclusió.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada