Roda el món i torna el mot: Repressió I

Amb la repressió ja totalment desacomplexada que aplica l’Estat ens trobem davant de dues singularitats. Una, de tipus diguem moral: amb quina facilitat ha caigut la careta de falsa democràcia amb que el franquisme reconvertit ha estat enganyant catalans, espanyols i europeus durant quatre dècades; i l’altra, de caire filològic: prové d’un verb inusualment prolífic i força menys popular que cap dels seus (nombrosos) fills. M’explico.
    Però ho faré en forma de pregunta. Què tenen en comú els verbs comprimir, deprimir, esprémer, imprimir, oprimir, reprimir isuprimir? Que deriven de prémer. I si us preneu la molèstia de tornar-los a llegir un momentet, comprovareu que tots formen part del llenguatge comú i són d’ús quotidià. Fins i tot esprémer, que un bon nombre de parlants encara pronuncien en la forma híbrida exprimir(per influència del castellà però potser també dels seus germans, ja que és l’únic amb una forma diferent). Una forma que, ves per on, conserva la matriu de l’original i que ens ajuda a entendre aquesta peculiaritat. Prémer no ha arribat a penetrar mai en la parla informal, en part a causa de la pressió del barbarisme apretar, ja que el parlant el considera un verb culte; a diferència d’algun sinònim com ara pitjar, que en certes contrades fins i tot té un sentit figurat molt popular, en aquest cas sinònim de cardar, boixar o catxar. És força probable, a més a més, que al caràcter diferenciat d’esprémer hi hagi contribuït el fet que només espremedora i espremuda conservin la S etimològica, mentre els altres derivats, tan corrents com expressar, expressió i fins i tot exprés, l’han convertida en una X que provoca nombroses confusions.
    Els set verbs esmentats no són, tanmateix, els únics derivats de prémer. Encara n’hi ha un altre, però d’irregular: premsar. I quatre substantius: premall (“el que queda d’una cosa després de ser premuda”), pressa (el fantàstic viatge etimològic del qual ja vam detallar el dia que analitzàvem pressing), pressura (“situació angoixosa”) i pressió (especialista a fabricar compostos, com ara contrapressió, sobrepressió, ultrapressió i pressiomètre). Acabaré aquest vol a vista d’ocell sobre la família amb una altra llisteta: compressió, depressió, la ja esmentada expressió, impressió, opressió i supressió. Què he volgut dir, amb això? Doncs que pressió és precisament la clau de volta de tota la colla (cada verb té el seu substantiu corresponent format anteposant-li un prefix). No en va té la pàgina del diccionari gairebé més llarga que tota la resta de la família junta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.