Tancàvem el rodalmot anterior destacant la importància de pressió dins la família de prémer, car es presta tan fàcilment a ajuntar-se amb altres substantius per crear compostos com a rebre prefixos per fer derivats.

Pel que fa a repressió, es tracta d’aquest segon cas, per bé que per la via interposada del verb reprimir. Més que el mode de formació, però, el que resulta realment interessant són les accepcions del terme que recull el diccionari: una de POLIT SOCIOL (abreviatura més que òbvia), una de PSIQ i una altra de BIOQ. Us aconsello que entreu a fer-hi un cop d’ull a www.diccionari.cat perquè ja la mateixa disposició gràfica d’aquestes tres accepcions presenta una forma poc usual: tres definicions curtetes, de mitja ratlla (1. Acció de reprimir; 2. Acció de reprimir-se, de reprimir els propis impulsos; 3. Procés mitjançant el qual etcètera. Aquesta darrera és la bioquímica i té menys interès) i a continuació de cadascuna, una altra de llarga explicitant el concepte. Pràcticament simètriques. Transcric les dues primeres: “POLIT SOCIOL Acció empresa, i estat o situació consegüentment creats, per una persona o grup o classe social o política, que tenen un cert poder o el detenen oficialment, sobre una altra persona o sobre un altre grup o grups socials o polítics, per tal de mantenir una situació determinada”. El concepte d’acció és ampli, i pot abastar tot el repertori que estem veient de fa mesos: des de porres i amenaces a interlocutòries i presó. La segona: “PSIQ Procés o mecanisme psíquic mitjançant el qual resten inconscients determinats elements dinàmics de l’activitat instintiva (emocions, motivacions, tendències o idees), per tal com aquests són penosos o perillosos per a l’individu, o hi són vistos, en virtut dels costums o de la moral imperants al seu entorn”. L’analogia és fascinant, ja que permet establir tot un seguit d’equivalències força significatives. Per exemple, entre ‘grup i classe social’ i ‘elements dinàmics’, o entre ‘mantenir una situació determinada’ i ‘els costums o la moral imperants’. Fins no fa gaire es reprimien els impulsos homosexuals i ara cal fer-ho amb els d’alliberament nacional. La unitat d’Espanya com a enemiga de la llibertat. Més clar que l’aigua.

He deixat pel final un derivat preciós de prémer pel que té d’il·lustratiu: es tracta de reprimenda, definida com “reprensió forta” però que literalment significa ‘coses que han d’ésser reprimides’. La imatge no pot ser més de tebeo: el PP, el jutge Llarena i la premsa espanyola clavant una solemne esbroncada als catalans. Si no fes plorar faria riure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada