El meu somni rodalmòtic seria passar el bisturí per tots els mots del diccionari. O com a mínim per totes les famílies, que sempre és una mica més abastable. Però tot i així necessitaríem uns quants anyets, perquè n’hi ha milers.

I al fil d’aquesta idea se m’ha acudit esventrar el terme any, que altrament no tindria gaires possibilitats de complir la condició (que l’actualitat política el posi en primer pla) de merèixer un rodalmot. I el cert és que la primera sorpresa me l’he enduta en comprovar les dimensions de la família: cinquanta membres. Poc que m’ho pensava.

N’hi ha algun d’il·lustre, com ara aniversari (que, per cert, etimològicament significa ‘que torna al cap d’un any’. Bonic, oi?), anuari o anualitat. Són, ves per on, els únics que han evolucionat cap a la N única, perquè tots els altres conserven la doble llatina. Com per exemple un que fem servir sovint els crucigramaires per jugar amb un altre terme que de seguida deduïreu: annals (sempre en plural, en singular no existeix). Fa gràcia, encara que sigui una banalitat, que la persona que es dedica a redactar aquesta mena d’anuaris sigui un annalista, i per tant tingui un comportament annalístic.

Ara, els reis de la N geminada són els mots que compten anys. Els dedicats al funcionariat (bienni, trienni, quadrienni…), els que compten dècades (decenni, trentenni, setantenni) i els que compten… joves explotats pel mercat: mil·lenni (d’on prové el modern milennial, previ pas obligatori per l’anglès). Més enllà d’això ja només queda la perennitat, que tan sols coneixem a través de les fulles d’alguns arbres.

Completen la família un grapadet que mantenen el dígraf NY, com la mare. Són pocs i no gaire coneguts: anyada (aquest potser una mica més gràcies a l’enologia), anyal, anyer, anyívol (que perviuen en el lèxic de la ramaderia)… Ara bé, n’hi ha dos de tan útils que és veritablement una llàstima que els tinguem tan bandejats: antany, víctima de la falsa llufa de castellanisme, i enguany, que al País Valencià i les Illes és d’allò més viu i nosaltres faríem ben fet de reintroduir.

Al començament no us he dit tota la veritat. Si he pensat en any en realitat és perquè amb aquest d’avui compleixo 10 anys de rodalmots. Exactament 524 articles. Per això us volia felicitar, per la fidelitat de lectors, i a mi per la bona companyia. Per molts anys. Si pot ser, 1.060 més, que són els que necessitaríem per completar els 54.000 mots i escaig que ens falten del Diccionari etimològic.