No són rars els casos de neologismes que el procés ha proporcionat a aquesta columna (catalexit, espolímetre, tacticisme…). En el cas que ens ocupa, no era gaire difícil de sospitar que es tracta d’un mot de nova creació, i una ullada ràpida als diccionaris ho confirma de seguida. Però hiperventilat té una cosa que el fa un poc especial.

Anem a pams. El prefix hiper-, procedent del grec (amb el valor de ‘sobre’, ‘ultra mesura’), té força rendiment: el DIEC mateix ja recull una seixantena de compostos formats afegint-li un substantiu (hiperespai, hipermercat), un adjectiu (hiperrealista, hipertens) o un sufix (hipèrbole, hipertròfia). Però si anem al GDLC en trobem gairebé el doble: n’hi ha bastants de no normatius, com ara hipermenorrea, hiperfàgia o hiperinflació. La qual cosa indica que és un prefix en plena activitat.

Hiper– té un antònim, un mot de significat contrari: hipo-, ‘sota’, ‘en menys quantitat’, que el supera en rendiment. Al DIEC n’hi surten més de setanta (hipogeu, hipotiroïdisme, hipocondri), per bé que uns quants tenen a veure amb l’altre significat del prefix, el de ‘cavall’: per exemple, els coneguts hipòdrom o hipopòtam. La llista del GDLC també és més nombrosa, i l’esquema es repeteix. Ara bé, just a la penúltima ratlla hi trobem la sorpresa: el substantiu (no normatiu) hipoventilació. Definit d’aquesta manera: “disminució de l’ingrés habitual d’aire de la respiració normal”.

És obvi que qui fos que s’empesqués el neologisme hiperventilat (a hores d’ara ja seria dificilíssim de remuntar-nos a la primera aparició del mot, i en cas que ho aconseguíssim, tampoc garantiria que en fos el creador real), ho va fer empès per una intenció humorística, més concretament irònica. Però encara és més evident que li devia sortir per contrast amb l’antònim (potser és algú que treballa en el camp de la medicina, o com a mínim que sap coses relacionades amb les afeccions respiratòries). Hipoventilat tampoc existeix, en el sentit que no el recull cap diccionari, però seria el participi corresponent al substantiu que hem recollit més amunt. Per pura analogia, la definició d’hiperventilat en una hipotètica entrada de diccionari hauria de ser una cosa com ara: “que inhala una quantitat d’aire superior a la normal”. No cal dir que el lexicògraf que redactés l’entrada hi hauria d’afegir una segona accepció, la del sentit figurat: “que manifesta indignació o estupor amb grans escarafalls”, per exemple. Sigui com vulgui, és bona notícia que el sentit de l’humor també generi lèxic.