Roda el món i torna el mot: Escòria

No fa gaire una periodista em va prevenir contra l’ús excessiu de les xarxes socials: “T’hi estàs massa estona”. Sentència breu però perfectament entenedora, sobretot venint d’algú que coneix tan bé com ella l’ofici. Les xarxes socials, volia dir, no són un reflex de la societat sinó tan sols una part, i a més a més fàcilment manipulable. I té tota la raó.

Ara, com que jo no sóc periodista, i per tant no pretenc explicar la realitat, no sóc tan deutor de l’objectivitat (que els periodistes, d’altra banda, són els primers a admetre que no existeix). Del rigor sí, però el rigor filològic, i de procurar-me’l se n’ocupen els diccionaris (que ja sabeu que consulto compulsivament) i la meva pròpia formació. Amb això, el meu interès per les xarxes rau precisament en la capacitat que tenen de posar en circulació formes lingüístiques. Són a la comunicació contemporània allò que l’àgora era a l’antiga Grècia, i els filòlegs interessats en la innovació (lingüística) hi suquem pa.

Jo en suco força en el camp de la llengua col·loquial, del qual l’insult i el vilipendi en són manifestacions preeminents. I m’ha sobtat descobrir, entre ressuscitats recents com supremacista, nazi o xenòfob, un terme rar com escòria. Està on fire. Els diccionaris el recullen en el sentit figurat de “part més vil d’una societat” perquè el literal és “subproducte metàl·lic que no se sol aprofitar”. Des d’un punt de vista del significat, doncs, cap misteri: l’ús el fa servir per a allò que vol

El que és més sorprenent és la procedència. D’on surt? O més ben dit, d’on reapareix? No en tenim gaires pistes, però n’hi ha prou de fer un repàs al nostre idiolecte per comprovar que ve de fora. No és un insult que es fes servir per aquí; només cal que penseu en els tebeos que llegíeu: segur que no l’hi recordeu. En aquest sentit, doncs, l’hem calcat. La meva hipòtesi és que pertanyia a un argot molt reduït, de l’àrea d’expressió castellana, potser de certs ambients musicals. A les lletres del rock radical basc dels setantes i vuitantes hi sortia sovint. I aquest és un element bàsic, perquè escoria usat com a insult (ara en castellà, per això no l‘accentuo) té un cert regustet, si no erudit, com a mínim llegit. Un pinxo qualsevol hauria fet servir basura, per dir el mateix: “Sois una basura, polis de mierda”, per exemple; en canvi, el lletrista d’un conjunt, per més punki que fos, una mica lector havia de ser, ni que fos per saber enfilar quatre frases elaborades. La resta ja depèn de la fortuna.

Però com que he dit que seria rigorós, prometo aprofundir en la qüestió. En tornarem a parlar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada