Aclarit l’origen comú de credencial i acreditació, que és el verb creure, passem al tercer sinònim que els mitjans fan servir per referir-se al document que certifica la condició d’eurodiputat. A diferència d’aquells, acta forma part d’una família nombrosa, que de poc no arriba al centenar de membres.

La gràcia, tanmateix, més que la varietat de parents que les famílies tan nodrides solen presentar, és una peculiaritat que fins ara em penso que no havíem vist en cap. Els vuitanta i escaig derivats del substantiu acte (del llatí agere, ‘fer’) són de dues menes: uns, com ara accióactiu o actuar, a causa de llur significat ampli han generat al seu torn uns quants fills més; altres, com ara actor, agenda o àgil, són gairebé únics.

Abans de desvelar-vos a quina de les dues modalitats pertany la nostra protagonista d’avui, farem una mica de repàs dels esmentats. El primer, acció, ja es veu que ha de ser prolix per força. És un mot molt i molt polisèmic, present en multitud de locucions (acció de gràcies, acció d’ofici, verb d’acció…), i per això no és estrany que hagi donat lloc a força derivats (pràcticament una tercera part de la família): els verbs accionar coaccionar, els substantius accionista i accionariat, el trio de substantius inacció, interacció i reacció, el duet reaccionar i reaccionari… Un dels més curiosos és reactor, terme usat tant en aeronàutica com en l’àmbit de l’energia nuclear i del qual el diccionari mateix recull els afegits bireactor, trireactor i quadrireactor, a més dels compostos estatoreactor turboreactor. Quan un diccionari general reculli aquesta mitja dotzena de mots d’un camp tan específic com l’esmentat és senyal de fins a quin punt l’energia nuclear ha arribat a ser present en el nostre model social.

Per la seva banda, l’adjectiu actiu (que etimològicament seria ‘aquell qui fa’) també té una família molt visible: el trio verbal activar, desactivar i reactivar, amb els corresponents substantius, els adjectius paral·lels inactiu i reactiu, i sobretot un parell o tres que els últims anys han pres gran protagonisme: activitat (bé, aquest ja en tenia d’abans), activisme i activista, sengles tòtems del món contemporani. Finalment, com a curiositat, registro un mot que, dissortadament, també ha tingut molta presència a la vida moderna, radioactivitat, així com un de formalment paral·lel però de significat molt allunyat: retroactivitat, nominalització de l’adjectiu retroactiu: que té aplicació o força en el passat. D’aquí els sovint temuts ‘efectes retroactius’.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada