Tenint en compte que els centenars, suposo que a hores d’ara milers, de denúncies que el sobiranisme ha presentat contra els abusos polítics, judicials i d’altra mena estan condemnades a ser arxivades per la justícia espanyola, aquest verb no podia passar per alt en un recull de termes del conflicte com aquest.

Des d’un punt de vista filològic, arxivar no té secrets. O això sembla, si més no. Qualsevol pot endevinar que deriva del substantiu arxiu, el qual prové, previ pas pel llatí, del mot grec arkheion, ‘residència dels magistrats’. De la qual cosa en deduïm que a l’antiga Grècia hi devia haver una sala de l’edifici del tribunal dedicada a conservar la documentació dels casos. Que d’altra banda és el que passa encara avui, si de cas amb la diferència que actualment, d’arxius n’hi ha molts més: l’Històric, el de la Ciutat, el del registre…

Pel que fa als derivats, es tracta d’una família certament modesta: a més del verb esmentat, quatre substantius (arxiver i arxivista, que són sinònims, arxivador i arxivologia, actualment coneguda com arxivística, estenent així el significat de l’últim fill d’aquesta nissaga, l’adjectiu arxivístic).

I la cosa ja no donaria per gaire més si no fos que, igual que la vida ens dona sorpreses, els diccionaris també, com bé sabem. No sé si us ha vingut al cap mentre llegíeu les ratlles precedents, però existeixc un prefix, no gaire conegut però certament tampoc rar, que s’hi assembla moltíssim: arxi-. Segur que si ara us demanés quatre exemples de mots que hi comencen, em sabríeu recitar, per exemple, arxidiòcesi, arxipèlag, arxiduc… El DIEC en recull tot just una dotzena i mitja. Però la gràcia és el significat i, sobretot, l’origen. Arxi– s’usa per augmentar el valor “en grau màxim” del nom o adjectiu al qual acompanya (l’arximilionari és molt més ric que el simple milionari). Ara bé, aquest valor és una evolució moderna del significat que tenia en origen, que no era sinó el de denotar ‘preeminència o superioritat’. Tal com veiem a arxidiaca o arxicanceller, per posar dos exemples trets de l’àmbit religiós i diplomàtic. I si he triat aquests dos és precisament per lligar-ho amb la cirereta final: la superioritat que acabo d’esmentar es desprèn del significat del mot grec original, arkhê, que no vol dir altra cosa que ‘principi o autoritat’ (la dels magistrats aquells que hem citat al començament). Més clar que l’aigua, no? Si es poden permetre d’arxivar (és a dir, de llançar a la paperera) les nostres queixes és, ras i curt, perquè tenen l’autoritat.