Va començar a escriure a través de blogs ara fa uns 6 anys, per trobar el seu propi estil i explorar la creativitat. Aquest era el canal d’expressió de Rocío Perales i així va ser com aquesta jove del món de les lletres i resident al Pas de la Casa va trobar la seva pròpia veu literària i es va convertir en l’escriptora que és avui o que serà en un futur. Són els seus inicis amb l’escriptura, quan començava a explorar aquest àmbit de la cultura, i no tenia vergonya de provar coses i equivocar-se. És part del seu recorregut, però confessa que quan llegeix ara aquests textos, no li desperten ganes de compartir-los un altre cop.

El principi de la seva particular aventura literària és una de les etapes que Rocío Perales explicarà, aquest dilluns a les vuit del vespre, a la xerrada que oferirà a la biblioteca comunal del Pas de la Casa i que ha titulat ‘L’experiència d’escriure’. Ara bé, la conferència girarà, sobretot, al voltant de l’etapa que va viure l’any passat, quan escrivia el seu primer llibre, ‘El instante de la onomatopeya’. La publicació ha estat a través d’una editorial d’autoedició, finançada totalment per ella i essent també ella, per tant, la responsable última del contingut. Perales ha comentat a l’ANA que és una bona eina per tot aquell que vulgui provar l’experiència de publicar un llibre.

‘El instante de la onomatopeya’ explica la història de Palomita Jicri. La protagonista del relat viu en un castell i va explorant les diferents estances. A cada habitació hi passa alguna cosa. L’autora el defineix com un llibre breu, de ficció, amb predomini del llenguatge poètic i poc convencional, perquè “té una connexió molt forta amb el moment personal que estava vivint”, diu Perales. I així ho ha pogut constatar a través de les opinions que ha recollit dels seus lectors. “Quan vaig acabar el llibre, jo no sabia ben bé què havia fet, ja que és un llibre molt creatiu”, apunta l’escriptora del Pas. “No hi ha racionalitat; el llibre no té un fil conductor, amb un inici, un desenvolupament i un desenllaç”, afegeix.

Rocío Perales assegura que va “flipar” un cop va tenir el llibre acabat i va veure’n el resultat. Explica que el va publicar des de la inconsciència, fruit també pel moment de soledat que vivia llavors. “M’agrada molt intentar ser honesta amb el que escric”, diu l’autora, i es mostra contenta amb el resultat del llibre perquè per a ella “va ser un procés d’aprenentatge molt gran”, tant des del punt de vista personal com des del d’escriptora. Perales confessa que avui hi ha coses que segurament faria d’una altra manera, però recorda que és un dels perills que córrer un escriptor quan aposta per una editorial d’autoedició, ja que “ningú t’aconsella del que anirà bé al mercat”, conclou.