L’exministre de turisme del gabinet Bartumeu, en Claude Benet, va penjar al seu mur de facebook una queixa relativa a la rigorositat del compliment dels horaris de visita a la Casa de la Vall. En concret va explicar el cas d’uns turistes japonesos, procedents de l’aeroport de Barcelona, que per arribar amb retard no van poder visitar el nostre antic Parlament fins al dia següent, tot i tenint la visita concertada.

La meva estupefacció va ser gran i vaig voler donar el meu suport a la queixa del senyor Claude perquè segueixo sense entendre com pot passar una cosa així, a no ser que la regulació de funcionament de visites de la Casa de la Vall ja estigui tant definida que els seus treballadors no tinguin cap marge de moviment per a fer-ne qualsevol excepció, cosa que si fos així, crec s’hauria de replantejar perquè som un país turístic i no pas reconegut per la nostra puntualitat, com ho pot ser Suïssa. Sóc coneixedor què amb les visites concertades a d’altres museus del Món, la puntualitat també és un requisit indispensable per  poder-hi accedir, però sincerament penso que això no ha de ser motiu suficient per no debatre aquesta qüestió al departament corresponent que en tingui la competència per fer-ho, de Govern o Sindicatura .

Honestament ho penso així per diferents motius i un d’ells és perquè, com tots sabem, els accessos a Andorra poden resultar –en algun moment- una mica feixucs… només cal recordar, per exemple, el perjudici que suposa als comerciants, el tancament del port de Puymorens, a la banda nord, quan per alguna nevada els turistes francesos que acostumen a anar de compres al Pas de la Casa no hi poden accedir, a no ser que facin una volta important entrant per Sant Julià de Lòria. També en  moments puntuals, les llargues cues d’entrada per la zona Sud, a la frontera del riu Runer, ha fet que l’arribada al Principat sigui tota una odissea i generi retards imprevistos.

L’altre argument que em fa tenir clar que cal treballar per la revisió d’aquesta puntualitat és perquè Andorra no té un mercat intern prou potent com ho pot tenir – per exemple- Madrid, Barcelona, París, Londres, Lisboa o Berlín, on ben segur què, dia sí i dia també, els seus museus es veuen replets de gent i necessiten agilitzar les seves visites.

Així doncs, com li vaig dir al senyor Claude en el seu mur, recolzo la seva queixa perquè crec que no deu ser cap “cosa de l’altre mon” poder donar una solució que ajudi a fer veure amb bons ulls la  flexibilitat, hospitalitat i agraïment als turistes que ens han escollit per venir a visitar el nostre meravellós país i tot el seu llegat cultural que forma part de la nostra historia i, en aquest cas concret, del centenari Parlament.