Revitalitzem el rés del Rosari

Mn. Joan Enric Vives
Mon. Joan Enric Vives

En ocasió de la festa de la Mare de Déu del Roser –que s’escaurà el proper dijous dia 7- i tot el mes d’octubre, mes del Rosari, hem de revitalitzar aquesta oració tan estimada dels cristians. El Papa Francesc va compartir en el seu compte de Twitter el 2016 una breu reflexió sobre el rés del Rosari i el que significa en la seva vida diària. Deia: “El Rosari és l’oració que acompanya sempre la meva vida; també és l’oració dels senzills i dels sants… és l’oració del meu cor”. I ha dit també: “Estimats joves, cultiveu la devoció a la Mare de Déu amb el rés quotidià del Rosari; estimats malalts, sentiu la proximitat de Maria de Natzaret, especialment en l’hora de la creu; i vosaltres, benvolguts nuvis, reseu-lo, perquè no falti mai a la vostra llar l’amor i el respecte recíproc”.

Generacions de cristians, entre ells molts sants,  han desgranat llur vida de servei a Crist i a l’Església acompanyats del rés del Rosari, contemplant el rostre del Crist a través de la Verge Maria i amb Ella. Ningú no
dubta que això ha comportat grans fruits de vida cristiana i penso que els
pot seguir produint.

Dono gràcies a Déu perquè el Rosari és ben viu a la nostra Diòcesi, quan preguem per un difunt, i va molt unit a les exèquies cristianes. Però el Rosari, ben resat, acompanya el ritme de tota la vida quotidiana d’un cristià i el porta a configurar-se, com Maria, a Jesucrist, el Salvador. És l’oració dels humils i dels petits, dels qui no se saben savis i confien en la pregària eclesial més que en les seves pròpies fórmules, dels que no hi veuen o estan al llit o a l’hospital o a la presó… És així com el Rosari ajuda a complementar la gran pregària de l’Eucaristia, de la Litúrgia de les Hores i de les altres oracions del cristià.

Per què no ens animem a resar-lo més durant aquest octubre? ¿I si ho provéssim amb alguns de la nostra família? ¿I si a cada parròquia de la Diòcesi sortís un grupet de persones que us trobéssiu per resar-lo al temple, ni que visqueu en un poblet petit que només pot tenir la celebració eucarística de tant en tant? ¿I si hi posem una persona o una necessitat concreta a cada avemaria? ¿I si busquem una gravació o un llibret amb comentaris que ens hi ajudin més? A mi m’agrada molt resar-lo al cotxe quan viatjo o quan he hagut de vetllar en la nit. I m’ajuda com a remor de fons de la meva pregària d’intercessió. Si el trobéssiu llarg o no poguéssiu fer-lo tot sencer, us el podeu reduir. Només una dena, o només tres avemaries a cada misteri, segons recomanava el Cardenal Leo Jozef Suenens. Però que ens acompanyi i vagi configurant una espiritualitat madura i humil, que medita el que constitueix l’eix central de la fe cristiana: el Misteri de Jesucrist, el Salvador, amb els seus misteris de goig, dolor, llum i goig, i sempre amb la companyia i les vivències de la seva Santíssima Mare, que també és la nostra mare i el nostre model de creient.

També us demano que l’oferiu per les intencions que el Papa ens confia, afegint-hi les intencions de la nostra Diòcesi i les generals: la pau, el treball, el país, els malalts, el Sínode, els matrimonis i les famílies, les vocacions… I perquè el Senyor ens concedeixi de treballar amb esperança per la nova evangelització, sota la protecció de Maria, que n’és el seu estel lluminós.

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES